TDT valenciana
Anit vaig participar en la tertúlia d’InfoTV. Parlàvem, estorats malgrat tot, de l’escàndol del repartiment de les freqüencies de la TDT local valencianes. De 42 freqüències atorgades 36 són indiscutiblement per a empreses vinculades directament al PP. Amb situacions escandaloses com el cas de Libertad Digital, el diari (per dir alguna cosa) de Federico Jiménez Losantos. Li n’han concedit quatre, amb audiència sobre l’àrea metropolitana de València i sobre Elx – Alacant. El cas és que aquesta empresa no existeix ací. No tenen res a València. Res de res. Excepte el suport polític del president Camps. I la xerrameca ultra d’extrema dreta.
En acabar el debat hem estat xerrant una estona fora de càmera. La veritat és que hi ha moments en els quals penses que no hi ha res a fer. La xuleria pepera és tan descarada i fora de raó que no s’aturen davant de res ni de ningú. No és que no hagen respectat la pluralitat democràtica -que no l’han respectat. És que ni tan sols han respectat l’empresariat valencià o la gent del país que treballa en aquest terreny. Res de res. Als madrilenys més ultres per la barra que tenen. Al final deu ser una altra versió d’allò de les ofrenes a Espanya.
Per cert que diuen, tot i que no sé sap si és cert, que un accionista del diariet de Losantos és Florentino Pérez. Zaplana, fan confesat del Madrís, en això deu estar d’acord amb el seu enemic Camps…
No te res a veure amb el Països Catalans, i si en l’ordenació del territori.
Parlant clar. Els “desobedients” s’han apropiat del nom dels països i la llengua, hi han deixat fora a tot lo món. Tal volta sense saber, que marquen el pasos dels amos, contra els que diuen lluitar.
Per que els ajuda a debilitar la llengua i el poble que diuen defensar.
En els interesos de país dels valencians front els interesos de la especulació. Hi ha qui barretja els Països, per posar-se la “popularitat” de la ciutadania a la butjaca.
Quant entre tots li porten aigüa a Berlusconi. Quina cara.
En sentit negatiu, és clar. Ja que la majoria heu voran com un acte més de “eixos” pancatalanistes, que gaire be ningú és pot vore.