Sopar amb llamps
Sopem els amics al camp, a casa de Rosa i Vicent. Una taula magnífica farcida de coques, llonganises, botifarres i carn amb tomata. Els xiquets remullant-se a la piscina i els grans xerrant hores i hores. De sobte mou a ploure i hem de córrer a amagar taules i cadires. Seiem al porxo i apaguem les llums per a veure els llamps. Pep compta quants segons passen entre el llamp i el tro i calcula amb Toni els quilòmetres de distància. Un cau molt a prop i el tro eixordeix. Discutim si obrir o si tancar, si deixar espai per a circule la possible càrrega elèctrica. Algú recorda que aquesta classe de tronades eren típiques de la Pastoreta, a primers de setembre. Llorenç no para de regalar-nos amb acudits que ens treuen els queixals de la boca. Ixen les orelletes i els pastissos i la beguda de tota classe i marca. Mentre segueixen caient trons i especulem sobre els ocells que hi ha amagats als arbres. Diuen que el falciot dorm mentre vola, costa imaginar-ho, Conxa diu que fem el favor de no xerrar-ho tot al bloc i Pep proposa festes per a dates assenyalades i celebracions…
I van passant les hores.