Llisc la Fallaci

Amb prevenció, arraulit físicament i mental, llisc la Fallaci. Em desconcerta en els seus plantejaments però és una dona intel·ligent i valenta, ha estat una gran periodista i escriu com l’aigua.

Em trobe aquesta explicació sobre el periodisme i la política que faig meua: “Scrivendo servo a qualcosa. Vi sono tanti modi per fare la politica vista come nobile impegno, dovere. Io lo faccio scrivendo”.

I abans: “per me la parola politica non è una parolaccia. È una parola santa. Un nobile impegno, un dovere. Non uno strumento  per far carriera, per assicurarsi privilegi immeritati, per compiacere la propiria vanità o brama di potere”. 

Això. 

5 pensaments a “Llisc la Fallaci

  1. Hola Vicent, 
    M’agrada la reflexió que fas i el text  que cites.
     
    Això em fa pensar que potser serà interessnat de conèixer l’opinió de l’Oriana en relació amb aquesta llei que acaba d’aprovar el Parlament Italià sobre la immigració.

    Suposo que ja ho hauràs fet , però per si no fos el cas  , t’aconsello que llegeixis l‘article d’en  Lluís Foix  a l’Avui    Llei Berlusconi   i  els comentaris  que s’hi han anat acumulant.
    Bona part d’aquests comentaris em fan posar els pèls de punta i em provoquen una profunda indignació. Dit això, em sembla que per evitar que la dreta més autoritària i agressiva en tregui rendiment electoral, cal que els partits d’esquerra prenguin urgentment mesures  racionals i les expliquin a la ciutadania.

  2. amb aquesta periodista. Potser que en comprem una quants exemplars per distribuir a tots els polítics que, apart de tenir pendent la carrera de l’educació, s’han saltat tots a la torera, una assignatura, la d’ètica.
    Pel que vaig veure i escoltar ahir, malauradament, la democràcia de la ciutadanía és limita només a tenir dret al vot. Més enllà de tot això, la dictadura segueix vigent, entre els grups polítics guanyadors d’unes eleccions.

  3. Jo la vaig llegir per primera vegada als setze o disset anys, quan estudiava italià. Em sembla que era abans que sortissin els seus articles a La Gaceta Ilustrada. I em va entusiasmar

    I quina llàstima que molts polítics del seu país –i del nostre– no comparteixin la seva idea sobre allò que és la política.

  4. è stranno. Vaig llegir la Fallacci quan (jo) tenia dotze anys, a “La Gaceta Ilustrada”, penso. Ja tenia els ulls intensos marcats amb kohl. Crec que d’aquí pocs anys la tornarem a necessitar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *