Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

Viatge a Ítaca (I)

Publicat el 24 de juny de 2009 per vicent

En la nostra cultura hem tingut sort dels grans músics. Raimon o Llach, per exemple, ens han creat autèntics mites culturals que en altres cultures haurien costat segles d’assentar. Un d’ells, dels més grans, Ítaca.

Aquesta vesprada agafe un avió cap a Grècia, a Cefalònia l’illa del costat d’Ítaca. I evidentment, si no passa res, m’hi allargaré. Faré, doncs, un particular Viatge a Ítaca que confesse que em té neguitós i emocionat.

A Cefalònia hi viu la meua amiga Valia, una periodista grega membre de la directiva de l’European Journalism Centre. Normalment ens reunim quatre voltes a l’any i Valia feia molt temps que reclamava que anàrem a fer una reunió a sa casa de Cefalònia, una de les illes iòniques, veïna directa d’Ítaca. Finalment ens vam decidir i demà i divendres tenim la reunió allà. Així que dissabte m’embarcaré literalment cap a Ítaca.

Malgrat el mite homèric i Kavafis a Valia li sorprèn molt el meu entusiasme per la seua illa veïna i en general l’entusiasme, la fascinació, del nostre país per ella. Li ho he explicat diverses vegades però aquesta vegada he anat a comprar el Cd de Lluís Llach i el porte per a regalar-li’l.

Supose que Llach deu ser conscient del que ha aconseguit. Poques vegades algú ha creat un mite tan consolidat i ferm només amb una obra musical. Tant que de fet el poema original de Kavafis ha quedat eclipsat per l’obra de Llach i avui la gent recita la seua adaptació com si estiguera recitant aquell original molt més embolicat i mitològic.

I evidentment a l’iPhone, entre les moltíssimes cançons de Llach que hi duc hi ha dues versions del Viatge a Ítaca. No sé com passarà però vull desembarcar a l’illa amb la seua música sonant ben fort. Perquè en el fons també és un viatge de tota una vida. Sempre he somiat Ítaca, des d’aquells anys encara a casa dels pares on el tocadiscos girava una vegada i una altra amb aquella música. Ja ho sé que diuen i que gràcies al Lluís sabem que és el camí el que importa, però la perspectiva de xafar aquella terra és una mena de desig, insuperable, vist encara amb els ulls de l’adolescent que estimava amb passió aquell Lp de portada magnífica i de contingut sublim. Vos ho aniré contant…

Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari

  1. fa una anys entrarem a una llibreria a la ciutat d’Oímpia. Evidentment parlant en la nostra llengua. Un segons després escoltaven la veu de Lluís Llach cantatn Viatge a Itaca. L’amo de la llibreria ens havia escoltat i ens va posar música per nosaltre. Varem parlar una estona amb ell (en anglès) i parlarem sobre una edició de poemes de Kavafis bilingues grec-català que feia pos li havia regalat a una amiga escocesa, criada a Eubea, que ara viu a Barcelona i parla anglès, grec modern, castellà i català.
    Tot una veritles sorpresa.

  2. Encara conservo l’LP de 1975 de Viatge a Itaca. Entre altres. En la meva adolescència vaig tenir també la sort d’escoltar en directe Llach, Raimon, l’Ovidi, Coses, Esquirols, Maria del Mar Bonet, … Opino que van aportar a les nostres vides molt més que unes lletres i unes cançons. Van contribuir a l’estima profunda vers els nostres països catalans.

  3. L’any passat, per setmana santa, vam fer el nostre particular viatge a Itaca, i haig de dir, que va ser espectacular… Veure arribar el vaixell que ens havia de portar a Itaca des del cotxe quan començava a fosquejar i tot d’una, comença a sonar la versió d’en LLuis Llach en un dels cds que ens haviem fet pel viatge… Una experiència única, una illa espectacular pel meu gust, i una promesa…. hi tornaré però per ensenyar-la algú… crec que és un lloc per compartir…. una gran parada del meu particular camí… espero que ho gaudeixis…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.