ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

TOT BEN LLIGAT

La majoria es clara per no reformar Espanya, el règim anterior amb la seva operació de lifting segueix ben viu. Com diu Gemma Aguilera els temps han canviat pels partits catalans i la desconnexió es un fet ja sense marxa enrere. Cal anar per feina.

Majoria absoluta del règim

per Gemma Aguilera
Mariano Rajoy se’n va a casa amb la seva primera investidura fallida. Un detall irrellevant per a la història d’Espanya. Allò important és que al Congrés dels diputats hi ha una majoria absoluta, robusta, indestructible, que s’enforteix amb el pas del temps i que desborda la finíssima línia ideològica que separa l’esquerra i la dreta. És la majoria absoluta del règim del 78, de la Castellana, de l’Íbex-35, dels reservats en restaurants, dels consells d’administració de grans empreses i també dels iots i els puros. La majoria del PP, el PSOE i ara Ciudadanos, impenetrable als canvis democràtics de societats que evolucionen pacíficament, garant de la unitat eterna d’Espanya.

Els seus discursos es diferencien per matisos irrellevants com la destresa en l’oratòria o el llistat de tòpics per a progres, liberals o conservadors, però sempre es troben en un lloc comú en què qualsevol circumstància és sempre millor que una Espanya trencada. Una Espanya que cada vegada és més blava. Perquè una “Espanya roja” passa, diabòlicament per als constitucionalistes, pels independentistes catalans. En temps autonòmics, ERC hauria corregut a oferir-se al PSOE, i CiU ja hauria pactat en un reservat l’entrega dels seus 8 diputats al PP o als socialistes, segons el peix ofert.Però avui, els 17 independentistes han tingut la funció d’evidenciar que socialisme espanyol, si molt no canvien les coses, s’acosta a passos de gegant a l’Espanya blava que alimenten el PP i C’s.

Tardà i Homs han ofert al PSOE, per enèsima vegada, la possibilitat d’un govern alternatiu d’esquerres amb Podemos a canvi de respectar la sobirania dels catalans. Poca cosa, ni despatxos en institucions públiques, ni llocs en consells d’administració ni martingales de les d’abans. Només tenir l’oportunitat que els catalans els diguin a les urnes si volen un estat o no. La resposta del PSOE la sabem des del 20-D: ‘Antes azul que rota’. L’Espanya ‘roja’ que històricament havia defensat el PSOE comença a ser només una batalleta d’alguns militants amb anys de lluita obrera i democràtica acreditada, els que encara no s’han passat a Podemos.

La banqueta del PSOE, malgrat els escarafalls d’avui, és una banqueta controlada pel felipisme, que quan arribi el moment, farà el gest patriòtic que li correspon com a partit del règim del 78. Se’n diu disciplina de vot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.