Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

Goig amb els Carmina

Publicat el 12 de juny de 2009 per vicent

Anit vaig anar a l’Auditori al primer dels concerts participatius del Carmina Burana. Centenars de veus entonant la cantata de Carl Off va ser una experiència commovedora. Els abruptes silencis finals eren tan marcats com mai no ho havia oït i es va crear una atmosfera elèctrica digna de ser recordada.

Els càntics de l’Off me’ls sé de memòria des de fa anys. Els valencians mai no podrem pagar els deutes que tenim amb la cultura de les bandes de música i aquest és el meu cas. La banda quan jo era xiquet assajava al mateix carrer de casa i eren moltes les nits que baixava i m’assentava al costat de la figuera a escoltar els assaigs. No sé perquè hi va haver un temps que van tindre un director extraordinari que ho va revolucionar tot i que parlava de Stravinsky i d’Off, de Ravel fins i tot de Schöenberg. Ell va fer tocar versions apanyades de peces extraordinàries com ‘El Llac dels Cignes’ o els mateixos ‘Carmina Burana’ que recorde que em van produir un efecte demolidor. Off va crear una cantata tan basada en la música popular que la interpretació de banda, amb la percussió gaudint com mai, o una interpretació amb tot de veus amateurs com la d’anit, no només no la fan malbé sinó que li afegeixen entusiasme i autenticitat. 

I anit és això el que va passar. Amb els cors oficials en l’escenari (amb la meua menuda entre ells) i els no oficials en la platea tots vam gaudir d’una estona inoblidable de música. Tant que a la fi el director es va encaparrar a fer un bis amb l’Oh Fortuna i va deixar de dirigir per a que la massa sonés sola. Una cosa, una altra, que no havia vist mai.

Vos deixe el tros que personalment m’entusiasma més. Just abans del darrer Oh Fortuna hi ha aquesta extraordinària Ave Formosissima…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. Per sort, encara tenim una societat sensible a la bona música. I la feina que han fet en aquest sentit les bandes del sud és extraordinària.

    Aquí a Terrassa tenim un vespre interessant: a l’Auditori de Terrassa, l’orquestra Terrassa48 hi interpreta la Paukenmesse de Haydn. La contralt solista és una jove cantant terrassenca, l’Anna Alàs i Jové.

    Aquesta noia forma part del grup de músics terrassencs nascuts a finals dels setanta, com Jordi Casals o Elena Copons, que van haver de marxar a Àustria o Alemanya per adquirir una formació musical de primer nivell i que ara poden tornar a Catalunya a oferir-nos la seva virtuositat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.