Mails per a Hipàtia

Aprofite que la meua menuda i el seu cosí volen comprar serpentines i coses per a animar la nit per eixir a fer un últim passeig de l’any pel poble, abans que es faça de nit. La casualitat vol que em trobe tot de gent. Encara no he girat el cantó de casa que passa el Tautero amb el cotxe. Anem a ca’n Ricart a comprar les decoracions i parle amb Josemanuel del vell temps del nostre carrer, la xerrada s’eixampla amb altres amics que apareixen de sobte i encara de camí a casa decidisc entrar a la tenda de Pitxi per a dir bona nit i acompanye el meu cosí Paco a la farmàcia mentre repassem les últimes novetats informàtiques.

La convenció d’acomiadar l’any és ben curiosa. Total passa un minut i poca cosa més. Però des de xicotets ens acostumem a celebrar la nit d’avui d’una forma especial i al llarg del dia es va creant un no-sé-què com si canviara alguna cosa més fonamental que el simple full del calendari.

Siga com siga arribe content a casa i pense que m’hauria d’acomiadar també dels amics virtuals així que ho faig. Primer als ben poc virtuals de la meua colla que, tanmateix, han decidit pujar a La Mata a passar fred i als quals hauré d’abraçar en la distància i després als lectors i companys del bloc. 

Que deixeu enrere bé aquest any 8uit i deixeu pas a un any doble 9 que siga molt millor.