Sofia de Grècia

Sofia de Grècia ha fet publicar un llibre on explica, sembla, algunes de les seues opinions sobre el món. Pel que xerren els uns i els altres la senyora del monarca espanyol s’autodibuixa un perfil ideològic digne de la dreta més sòlida. No em sorprèn i no entenc que sorprenga a ningú (hi ha qui va donant crits per les ràdios? com reclamant una monarquia altermundialista o alguna cosa així) Però què podem esperar d’aquesta gent sinó coherència amb ells i el seus foscos passats?

6 pensaments a “Sofia de Grècia

  1. Doncs a mi, que no sóc precisament monàrquic, la majoria de coses que diu aquesta senyora em semblen d’allò més raonable…
    Pels pijo progres poden estar malament, però demostra molt de sentit comú en moltes de les declaracions.

  2. Em sembla molt interessant, això de la senyora Grècia. Un pas més cap a la desaparició d’aquesta relíquia del feudalisme. Perquè si manté les seves opinions, es col·loca fora del que anomenen “ordenamiento constitucional”, i llavors la seva família pot tenir problemes, si els demanen explicacions. I si no manté les seves opinions (que és el que estan fent, sembla), llavors traeix els seus, traeix la periodista que ha fet el llibre i que diu que l’original l’havien revisat ells i, en general, traeix “la veritat”, perquè tothom sap que el que s’ha publicat és el que pensa de debò.

    En fi, una gran notícia per als republicans.

  3. Sí més no, això ajuda a deixar clar, a aquelles ments obtuses que neguen l’evidència, que la senyora no és la reina de TOTS, sinó tan sols d’alguns. 

  4. A mi, el que pense aquesta dona, me la refanfinfla molt (per dir-ho suau). El problema és que no hauria de dir RES. La llibertat d’expressió en el seu cas (i el de tota la família, clar), no aplica. Si no tenen els deures que tenim la resta de ciutadans, tampoc tenen els drets.

    Salutacions.

  5. El seu perfil i el de la reina Frederica, la seva mare, inclinats vers un tauler de parxís que un general o altre els ha anat a comprar en algun comerç de Palma, sosté la institució entre oca i oca (y tiro porque me toca). Els altres mai se sap per on pasturen. Hi ha ‘servidores de la real casa’ que han sentides unes coses, darrere un d’aquells floreros gegantins de Marivent (per molt xinesos que siguin no s’esbandeixen la kitxor) de mal pair per a un súbdit. Qualsevol sortia d’allà darrere quan el matrimoni s’estava barallant!
    El que m’ha tranquil·litzat del llibre que comentes és que remarqui que els 17 catalans aquells, el que cremaren eren unes fotocòpies, no a ells. Abans ho hauria d’haver dit, i ja no s’hauria començat a instruir aquesta ridícula causa, no?

  6. això que exposes era ben conegut. El terma és que a tu et llig molta gent i s’escampa. El vernís cultural sols servia per a tapar els forats evidents d’altres visions més crues. Anava jo per Suïssa pels 90 i el cosort de la monarca era portada d’algunes revistes del fetge. Tanmateix la premsa española tan transparent ella i periodísticament impol·luta no en deia res. Nous capítols per a aquell llibre -d’humor- dit “Els borbons en pilotes” on s’amaguen qüestions d’estat delirants. Com tot “lo” español. I si entrem en la monarquia grega ferida de mort, no trobarem ni un pam de net. Hom diu que intentaren repetir el “procediment” restauratori a Grècia i els eixí malament. El cas español copiarà la connivència monàrquica amb els quarters militars. Vernís o barnús.

    Who is who at “can Borboun” ?

    Cordialment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *