Xelito, encara
Baixe al quiosc i el diariet on ara mana Maria Consuelo Reyna duu una portada que em tira trenta anys enrere. Aquesta dona, i el seu home, no tenen remei. Sempre la mateixa manipulació basta i grollera sobre el Principat i els seus suposats robatoris.
Però també me n’adone que trenta anys després hi ha un canvi important. “Las Provincias” ha abandonat la línia anticatalanista, en paral·lel a l’expulsio de la Reyna degut a la seua constant pèrdua de lectors i influència. (Expulsada pels seus germans mateix de la direcció i la propietat del diari, vist on portava la seua bogeria…) I el diariet on ara ella es dedica a intentar provocar és dels menys venuts de la història de l’OJD -una xifra de risa. La donya segueix igual de violenta i agressiva -sembla que la vellesa no la reposa. Però ara no deixa de ser més que una anècdota perduda entre la muntanya de diaris que el quiosc de l’estació del tren ensenya.
Per cert: per primer vegada he vist al meu poble exemplars del Guardian i Le Monde del dia. No sé si és per la globalització o per la base de l’OTAN…
La Reyna és la cohentor del postfranquisme al País Valencià, com Jimenez de los Santos es a L’Estat. Representen allò de la no transigència, pero algú li ha interesat donar un altaveu per a convertir-los en un icon de info-basura, enmerdar i marejar.
Per què a les zones turístiques ja fa decades que arriben. Junt al augment de la movilitat tambe hi ha un major possibilitat de coneiximent de idiomes i altres realitats per contrastar per part del ciutadans. I grans interesos comercials i turistiques per part de ciutadans d’aquests països.