Fàilte BBC
Anit es va posar en marxa BBC Alba, una nova televisió, la primera que emet completament en gaèlic d’Escòcia. Emet per tot Escòcia en obert, en cable a tot el Regne Unit i per satèl·lit arreu d’Europa. Emetrà, a més, per cable a Nova Escòcia, al Canadà, on hi ha la segona comunitat més gran de parlants de gaèlic escocès.
Tot plegat de què estem parlant? De 80.000 persones. Com sona. La BBC ha posat en marxa una cadena completa per a 80.000 parlants del gaèlic, fet que torna a demostrar que hi ha gent seriosa al món. És com si TVE posara en marxa una cadena que emetès tot el dia en aragonès no només a l’Aragó sinó arreu d’Europa i amb qualitat. Quina lliçó, de nou!
M’ha recordat que fa anys em van passar el llibre d’estil intern de la BBC i en ell es prohibia completament a un presentador referir-se a un nom en gaèlic d’Escòcia o Irlanda o en gal·lès sense estar-ne completament segur de com es pronunciava. El llibre d’estil afirmava que pronunciar malament un nom en gaèlic era un insult intolerable a l’audiència que la BBC no es podia permetre de cap manera. Així que obligava els periodistes a cridar als serveis lingüístics de la televisió per assegurar-se de la bona pronúncia. Més i tot: posava el mòbil personal dels caps de llengua gaèlica i gal·lesa de la televisió per si de cas passava alguna cosa en un horari difícil i calia despertar-los. Qualsevol cosa abans d’eixir per pantalla dient aquells aberrants “valdusó” o “sabadel” a que tant acostumats ens tenen els nostres veïns.
En aquest vídeo trobareu els primers minuts d’emissió de la nova cadena amb parlants gaèlics de tot Escòcia cantant “Alba”, que és el nom en gaèlic d’Escòcia.
Però ara entenc una cosa: i és que els guiris de Son Bauló anit passada estaven especialment contents. Pràcticament, tots són escocessos. Igualment al port de Pollença. Potser que tot en gros siguin 80.000, però l’efecte que fan aquí (i al Moll) és espectacular. Sé de moltes cafeteries que paguen publicitat a les TV d’Escòcia. Supòs que ara es passaran tots a l’Alba, perquè aquí només sents gaèlic, una llengua que aquest hivern vull començar a estudiar.
Jo que criticava anar de vacances i mirar la tele en una cafeteria ran de mar… Ho veien amb el satèl·lit. Tenien una tele damunt cada finestra i tots estaven com embadalits (fa uns quants dies també, però, era que miraven el futbol). Ara, però, ja sé … Fa dies volia penjar un escrit sobre això de les teles. Però al costat s’hi posa un artista de carrer que té tírria a la gent que fa fotos per allà. El dia del futbol ja ho hauria fet.
Jo ho dic en el títol. Quina sort que tenen de tenir al darrera un estat modern, obert, intel·ligent…, no com nosaltres a Catalunya, que encara hem d’estar defentsant-nos dels energúmens que ataquen la nostra llengua, que sempre intenten retallar-nos tot el que puguin, Ufff… quin cansament i quin neguit haver de viure constantment lluitant contra aquest personatges incults, mesquins, troglodites, monolìtics, curtsde gambals i d’òptica de futur. Realment no hi ha res a fer, no canviaran mai… ai Déu…!!!
Quina enveja, això és inpensable en el nostre territori, aquest fet demostra les grans diferències de pensaments que existeixen a Europa, i demostra que el nostre país encara li falta molt per recòrrer, tan els espanyols com els catalans.
Però no crec que Espanya arribi mai a aquest nivell, abans arribarem nosaltres a la independència. Tot i la dificultat.