Mails per a Hipàtia

Jo vaig viure de primera mà l’absurd del seguidisme cec que molts mitjans fan d’El País -com si en comptes d’un diari fos la bíblia. Una vegada, com a mínim, en vaig ser protagonista. Devia ser el 1991, crec. Jo estava en la meua època de free.lance i col·laborava. entre altres ocupacions, amb una productora que dirigia l’Àlex Masllorens, ara diputat de CpC. Fèiem diverses coses, vam fer una sèrie sobre Sud-amèrica i Àfrica, per exemple, però com que jo també col·laborava amb El Punt, amb Catalunya Ràdio i amb Ràdio 9 de tant en tant me n’anava a voltar i ho amortitzava enviant articles i cròniques als uns i als altres. Total que Iugoslàvia es desmuntava a trossos i ja començava la guerra així que vaig decidir anar a mirar i a explicar el que hi veia. L’Àlex em va deixar una càmera i jo vaig recórrer Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Sèrbia. En el front de guerra croat vaig descobrir que els “especials” ustaixes usaven pistoles de fabricació espanyola, d’una marca coneguda que ara no recorde quina era exactament. I com que duia la càmera de vídeo les vaig filmar amb tot detall.

En tornar a casa vam decidir oferir a TV3 la possibilitat de fer un 30 minuts amb tot el que jo havia gravat però van dir que no. Ok. Aleshores el Masllorens els va dir que teníem imatges de pistoles de fabricació espanyola usades al front i que aquell era un bon tema. I van dir que no. Ok.

Però no devia passar molt temps que un dia vaig baixar al quiosc i El País portava en primera plana el “meu” tema: l’existència de pistoles espanyoles en mans dels paramilitars croats. I què va passar? Que automàticament tothom en va parlar i TV3 va trucar a la productora del Masllorens demanant si encara tenia aquelles imatges que els havíem ofert a preu de rebaixa i que ells havien rebutjat. Els detalls concrets no els recorde però vam acabar venent-los dos minuts per un preu molt superior al que havíem ofert per trenta. Van pagar trinco-tranco i van obrir el TN migdia amb la meua filmació, això sí presentant-la com una gran exclusiva de TV3.

I així anem fent encara vint anys després…