Amb el Capdevila, a Vilanova

Hi ha actes que m’obliguen d’una manera especial. El d’ahir a Vilanova i la Geltrú, per exemple. L’organitzava el Xavier Capdevila, amic al qual considere germà. I l’organitzava a la Unió, davant i amb tota la seua colla. Així que va acabar esdevenint un acte molt especial. Amb un sopar interessantíssim després, desimbolt i amical com poques vegades.

 

Una parada al port d’Àger

Els viatges per acudir a les presentacions deparen a voltes sorpreses interessants. Ahir tocava Tremp i a Lleida em repleguen el Ramon i l’Aleix per fer el llarg camí en cotxe fins el Pallars Jussà. Anem xerrant, com sempre, sobre les coses de la política. Hi havia el rumor que se sabria ahir mateix qui anava a ser el 131è president, cosa que efectivament va passar tot just començar la xerrada.

Enmig del camí, però, hi havia el Port d’Àger, amb un mirador sensacional i s’han volgut aturar un moment.  Hem estat uns minuts en complet silenci mirant la vall i els contraforts muntanyosos. I me n’he adonat de sobte que aquell silenci no l’escoltava feia molt temps, tant acostumat a viure en ciutat. Ha estat un regal magnífic per un dia, políticament, a recordar.

La xerrada de Valls en vídeo, i la xerrada prohibida al Departament d’Interior

Xerrada divendres, a Valls, en un auditori ple de gent. La de Valls deu ser de la gent més ferma que conec. Per a ells els problemes no existeixen mai sinó la decisió de tirar tossudament endavant. Sempre són especials les xerrades en aquesta ciutat.

Ací hi ha el vídeo sencer de la xerrada.

I ací trobareu els vídeos de la xerrada, prohibida pel Departament d’Interior, que vaig fer ahir al migdia a peu de carrer. I l’editorial on ho explique tot plegat.

Amb una cervesa, a Olot

Presentació a Olot. Amb una cervesa a la mà. Presentació estranya, doncs. Participe en l’edició que crec que fa sis del De Canyes. Es tracta d’una trobada, xerrada, que té la particularitat que es fa en un còmode i ample local comercial, bar, i que incorpora una canya per cada participant. La meua inclosa.

Després sope amb els organitzadors, que em semblen gent molt interessant. Fan negocis informàtics des d’Olot amb una gran empresa japonesa, demostrant que es pot competir en l’arena mundial sense haver de deixar de ser qui eres. Tenen les idees molt clares en tots els terrenys…

 

Dues presentacions en una

Cap de setmana a la Fira del Llibre de València. Dissabte matí a les onze estava prevista la presentació del meu llibre. Arribem i ens sorprenem de veure que en la sala del costat està prevista a la mateixa hora la presentació del biografia que David Fernàndez i Anna Gabriel han fet d’August Gil Matamala.

Ens trobem a la porta amb el David i la proposta neix de forma natural: i si fem una sola presentació tots junts? Dit i fet. Dues presentacions en una. Com que l’Albert havia preparat la meua presentació ell obre l’acte parlant del meu llibre, jo parle un poc del llibre del David i sobretot de la personalitat, admirada, del protagonista del llibre i obrim un debat llarg amb la gent que hi ha a la sala –que ausades que s’ha omplert sumant les dues convocatòries.

En acabar David diu que sempre fem el mateix: sumar. Tu i jo sí, li dic.

Sant Joan Despí i Dosrius

Dues xerrades la setmana passada, a Sant Joan Despí i Dosrius. Dosrius va ser un dels pobles on els uniformats van colpejar més així que va acabar sent una presentació molt especial. El record de com la policia va violentar la vida d’aquest poble generalment tranquil pesava molt en la sala. Sempre dic que el primer d’octubre va representar un tall emocional amb Espanya que marcarà definitivament el futur i és en llocs com aquests que això pren una dimensió visible.

A Sant Joan Despí per una altra banda vaig tindre una d’aquelles alegries que sempre fan molt de goig. Un home gran va comprar, i em va fer dedicar, nou llibres. Per a tota la seua família, germans i germanes, que són vius i segueixen compartint la voluntat de ser lliures. És davant gent com aquesta que te n’adones de la força del país. Em va explicar els anys i panys que tots junts treballen per fer possible la república. Impressionant.

El vídeo de Canet. Una setmana amb set actes…

Setmana moguda la passada. Dilluns a la nit al Mes324, dimarts a la nit sopar a Barcelona amb els militants de Moviment d’Esquerres MES, dimecres acte amb el CDR del meu barri, dijous xerrada a Cambril, divendres xerrada a Canet i dissabte doble xerrada, al matí a Barcelona amb l’amic Jordi Borràs i a la vesprada a Arenys de Mar. I mani diumenge, és clar.

A Canet el format va ser molt curiós, com una entrevista, i ho han publicat en vídeo.

Molins de Rei, un Sant Hilari Sacalm inoblidable, La Garriga…

Tres xerrades aquesta setmana tan extraordinària, marcada per l’alliberament del president Puigdemont a Bèlgica i el canvi total de la situació que ha representat això. La notícia em va pillar al tren camí de Vic, tocava Sant Hilari. Pel whatsapp de redacció va córrer la notícia, quan jo encara era en el tren camí de Vic, amb un primer missatge de Josep Casulleras i es va confirmar just quan era a l’andana. De fet vaig donar la notícia a la gent que m’havia vingut a buscar. L’alegria va ser immensa però jo vaig haver de fer una editorial nova camí de Sant Hilari i encara sense temps vaig demanar que em deixaren seure uns minuts per acabar-la. L’eufòria a la xerrada era total i desbordada i vàrem acabar després sopant amb cava per celebrar-ho. Els vaig dir que no oblidaria per això mai Sant Hilari…

El dia abans havia anat a Molins de Rei, en un local tant ple de gent que generava claustrofòbia. Hi havia un passadís que menava al carrer i no hi cabia ningú. De fet vaig veure que entrava el batlle Joan Ramon Casals i no el vaig poder ni saludar. L’endemà saltava la notícia que l’havien encausat també a ell en la macro causa del primer d’octubre. Al sopar curiosament em van explicar moltes històries del primer d’octubre entre les quals el seu coratge i compromís.

La setmana acabava divendres a La Garriga. Un indret on és sempre un goig ser-hi, perquè són una gent d’una amabilitat i un detallisme extrems. Quan va acabar la xerrada vaig demanar de passejar una mica camí del restaurant on soparíem perquè estava esgotat, no sé si físicament o de tantes emocions com hem passat aquesta setmana. Em va venir molt bé caminar per aquella rambla tan preciosa que tenen mentre m’anaven explicant històries de les precioses cases que hi ha.

Artés, Palafrugell, Vic…

Aquest ha estat un cap de setmana impressionant, amb l’entrada en presó de Turull, Rull, Bassa, Forcadell i Romeva i l’exili de Marta Rovira primer, amb la detenció del president Puigdemont i les reaccions, sobretot al carrer posteriors. En l’agenda d’actes Palma, que es va haver de suspendre dijous perquè hi havia la sessió d’investidura de Jordi Turull, Artés (divendres), Palafrugell (dissabte) i Vic (dilluns).

Artés, per raons evidents, va ser la més impressionant de totes. L’ambient després de les detencions era elèctric i va cristal·litzar en un enorme aplaudiment amb tota la sala posada dempeus i crits de Llibertat! abans de començar a parlar. Evidentment no vaig dir ni una sola paraula del llibre. No era el moment ni la necessitat. La indignació desbordada que hi vaig copsar era el senyal primigeni de tot el que vindria després: l’estat ha passat una ratlla que la gent ja no tolerarà de cap manera.

A Palafrugell hi vaig anar dissabte encara enmig de la commoció pel ple del parlament de dissabte. M’hi vaig trobar molts bons amics amb els quals, per sort, vaig poder descarregar de forma sana part del malestar que m’acompanya, inevitablement, aquests dies. L’acte es va fer al Museu del Suro, conduit per l’Enric Serra i va ser també molt intens. No sabíem que a l’endemà matí la detenció de Puigdemont a Alemanya ho capgiraria tot.

(Per cert que em vaig emportar una sorpresa molt agradable: l’ANC local ha arribat a un acord amb una copisteria i cada dia imprimeix el VilaWeb Paper per repartir-lo pels locals del poble. Impressionant)

Després del diumenge tan intens de mobilitzacions dilluns va arribar el torn de Vic. A la capital d’Osona l’ambient era encara més emocionat que enlloc, en bona part i amb tota la lògica per la Marta Rovira. L’exili de la secretària general d’ERC ha causat una emoció i una indignació difícil de descriure i això es va traduir en un acte, crec, que d’una altíssima càrrega política. L’acte es va haver de moure del Casino a l’Auditori perquè no cabíem en el local previst en un inici i evidentment tampoc no vaig dir (gairebé res) sobre el llibre –Jordi Vilarrodà va fer una presentació del mateix que em va impressionar i que vaig agrair molt. Com anècdota una persona em va demanar que fes política, dient en públic que ell em donaria el seu vot. Li ho vaig agrair però vaig voler-li explicar que jo seria un desastre de polític i que no estic fet per eixes coses. Jo aprecie massa la meua llibertat i he fet VilaWeb precisament per a ser lliure i dir sempre el que crec i pense. La vida de partit no està feta per a mi…

L’acte de Vic