La poma escollida
Deixa un comentariHi ha històries poemades que punxen ben endins. Any rere any. Te les mires i remires. Te les lliges i relliges. I continuen sent un colp a la consciència.
Continuen delitant-te. Continuen fent que t’estremisques. Continuen vencent-te…
Dona’m la mà. Les seleccions (justes). Feredat d’equivocar-se. Siga sempre per trobar Lamon! La tendresa. La fascinació. L’exemple. La vellesa/bellesa. L’àvia. El consol segur. Amanyaga’m.La vida que és comptada. Els ulls blaus de l’últim temps. L’adoració. L’estima sense mesura.El record. El perfum etern.
La poma escollida
Alidé s’ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s’estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.
—Oh petita Alidé, com és que plores tant?
—Oh, Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.
I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre’t l’enyorança dels dies que s’escolen,
i tu vols que t’abrigui i els braços em tremolen
i em parles d’unes coses on m’ha caigut l’oblit.
Lamon fa un gran sospir i li diu: —Oh ma vida,
mos peus són balbs i sento que se me’n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum.
Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa.
Què hi fa d’anar caient, si ens ne duem l’amor?
(Josep Carner)