VerdCel

Entre pedres, ens perdrem...

10 de març de 2012
Sense categoria
0 comentaris

Primavera als països germans

Ha sigut un llarg hivern, de fet molts s’entesten en què aquest dure eternament. Mai han sigut fàcils, però venen temps difícils.

S’intenta des de diferents flancs atacar la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra realitat, el nostre món, la nostra col·lectivitat.
Mai ha estat fàcil tampoc la vida per les classes baixes de la societat, però la ferocitat, la velocitat i la impunitat amb la que s’està derruint totes les conquestes socials, en educació, salut, relacions laborals, cultura, etc. estan sent devastadores.

Aquest clima de crisi, ha sigut idoni per conrear el terror; la crisi al cap i al fi d’un sistema que s’obstina en perpetuar-se, un sistema que empara els seus grans artífexs quan rescata als bans i socialitza les seues pèrdues, retallant a tort i dret, i eliminant serveis i drets bàsics, i uns responsables que lluny d’assumir responsabilitats encara ens posen cada dia que passa més i més l’aigua al coll…

Hem d’alçar el cap i exigir que les coses canvien, hem d’aconseguir veure més enllà de tota aquesta por i capacitat infinita que tenim d’empassar i empassar …

Països valencians, balears, catalans: som germans… La primavera viu dins la pedra, vertígens riuran, el vers brota del desengany; matí de til·lers, llençar paraules, llibertat, esquerra, llengua, país, unitat“, diu la cançó ‘La Boira i la Sénia’ inclosa en el nou treball ‘Els dies del Saurí’. Som una mancomunitat viva que, encara que desvertebrada i atacada constantment, al seu interior, serena, batega la seua unitat.

No oblidem les arrels per anar més enllà, no oblidem el nostre barri, el nostre poble, la nostra ciutat, per donar impuls al nostre país, que és un país de germans; no oblidem el nostre accent per dignificar i enriquir la llengua que ens és comuna; no oblidem els orígens obrers, la base de tota societat, perquè sabem que el treball digne dignifica a la persona; i tampoc oblidem els principis d’igualtat entre éssers humans, perquè és obligació nostra acabar cada dia més amb les desigualtats (subjugat i opressor) que es practiquen basant-se amb qualsevol excusa o diferència (d’igual a igual).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!