S’intenta des de diferents flancs atacar la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra realitat, el nostre món, la nostra col·lectivitat.
Mai ha estat fàcil tampoc la vida per les classes baixes de la societat, però la ferocitat, la velocitat i la impunitat amb la que s’està derruint totes les conquestes socials, en educació, salut, relacions laborals, cultura, etc. estan sent devastadores.
Aquest clima de crisi, ha sigut idoni per conrear el terror; la crisi al cap i al fi d’un sistema que s’obstina en perpetuar-se, un sistema que empara els seus grans artífexs quan rescata als bans i socialitza les seues pèrdues, retallant a tort i dret, i eliminant serveis i drets bàsics, i uns responsables que lluny d’assumir responsabilitats encara ens posen cada dia que passa més i més l’aigua al coll…
“Països valencians, balears, catalans: som germans… La primavera viu dins la pedra, vertígens riuran, el vers brota del desengany; matí de til·lers, llençar paraules, llibertat, esquerra, llengua, país, unitat“, diu la cançó ‘La Boira i la Sénia’ inclosa en el nou treball ‘Els dies del Saurí’. Som una mancomunitat viva que, encara que desvertebrada i atacada constantment, al seu interior, serena, batega la seua unitat.
No oblidem les arrels per anar més enllà, no oblidem el nostre barri, el nostre poble, la nostra ciutat, per donar impuls al nostre país, que és un país de germans; no oblidem el nostre accent per dignificar i enriquir la llengua que ens és comuna; no oblidem els orígens obrers, la base de tota societat, perquè sabem que el treball digne dignifica a la persona; i tampoc oblidem els principis d’igualtat entre éssers humans, perquè és obligació nostra acabar cada dia més amb les desigualtats (subjugat i opressor) que es practiquen basant-se amb qualsevol excusa o diferència (d’igual a igual).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!