Entre aquells que estem fets d’aquesta mena, sabem que unes escales qualsevols costen molt de pujar, cada esglaó és un petit obstacle que per convicció anem superant. Malgrat tot, amb un rampell fugaç, una bona empentada o una relliscada atzarosa, tots podem regolar fins al més profund. O potser, al capdavall, no tots, cal ésser fet d’aquesta mena (o dur aquella samarreta, com diria l’Ovidi).
Arnau es converteix amb el protagonista del còmic que formarà part del projecte de Els dies del Saurí; ell pren el relleu del cant que fem en el disc, un cant a la supervivència dels nostres projectes vitals malgrat les crisis socials i personals que ens toca viure i ens narra la seva història particular. Així doncs, el protagonista perd la seva feina i, poc a poc, veu com es va enfondrant tot allò que havia construït amb cura i dedicació. Al llarg de la narració vivim amb l’Arnau la complexitat de les relacions humanes i la duresa de les petites lluites sindicals i judicials.
Després d’uns anys durant els quals estem patint les conseqüències de la crisi del sistema i després de la recent aprovació de la reforma laboral, l’Arnau és només un més entre molts. Però només acostant-nos-hi i escoltant-lo pacientment, a ell i a qui tinguem a la vora, serem capaços d’entendre la magnitud de la seva tempesta emocional. Perquè cal que cuidem allò més profund que sentim per poder estendre la mà i sentir-nos part d’un mateix lloc.