VerdCel
Entre pedres, ens perdrem...
Somnis, malsons, reixiu
En breu tornarà a eixir un nou núm. (el 20) del fanzine Malalletra. Aquesta vegada la temàtica escollida són els “Somnis”. Vindrà també amb un cd compilació de diferents artistes (com ara el núm. 19 de febrer dedicat íntegrament a Joan Brossa). El cd s’anomenarà, “Cançonetes per a
dormir”.
VerdCel per a l’ocasió hem enregistrat una versió molt particular d’una cançó tradicional
algueresa – “Minyona Morena” (la qual també ens acompanya a la maleta de repetroris dels nostres directes, darrerament inclosa sobretot als acústics que realitzem).
Amb molta cura, respecte i molt de carinyo hem intentat fer allò que diem nosaltres una
verDsió; d’una manera
personal revisitem a l’estudi (alhora que ho fem als
directes) aquesta cançó tradicional algueresa. La seua lletra, de la
qual només agafem la primera de les seues parts, és un text que un home
va dedicar
a una dona de la que va quedar enamorat eternament després d’haver
estat escassament uns pocs dies amb ella. És d’una tendresa i
profunditat que sempre ens han copsat.
I en relació als somnis, a l’inconscient, ens agrada de publicar ací un altre text, el de la cançó Riu força, (inclosa al nostre darrer treball, Sàmara), que fa referència als somnis, i als malsons, a l’eix que es dibuixa entre tots dos, aquesta tensió, aquesta cerca de l’equilibri, l’empeny de mirar endavant, entre llamps, trons, reixiu, del migdia el sol… potser és aquest el tresor, aplicar consicència-llum, conèixer el que somiem, tresor que ens orienta en el viatge interior que realitzem en l’acte quotidià de dormir.
En breu podreu adquirir aquest fanzine de qualitat i fet amb molt de
gust, el Malalletra (en tindreu notícies d’on adquirir-lo, per exemple)
De moment uns enllaços al respecte:
El Blog de Laia Calvet, responsable del Fanzine
Riu força
T’estimaré a les fosques
de matinada
quan la ciutat ensomniada
vaivé a la flameta d’un ciri
com ones de llum suaus, sobre les parets
la teua pell
tendra i sensual
l’instint i la terra
carmí i porcellana
La quietud regnarà
tots els sorolls de la plaça ja silenciats
la calma al mar
i desitjos, les fletxes per caçar estels
T’estimaré tot el que sé estimar
t’estimaré amb tota la força
creixerem com la lluna
regarem les plantes del terrat
brillarà als teus ulls, pètals de vida
saba nova de les branques… fins les mans
La terra eriçada
Fluix per torrenteres, per penya-segats
força d’avencs, de boscos
i des d’aquesta ciutat
Com aigua baixaré pel barranc de l’infern
bancals, sèquies
basses, rambles, tarongers
arribaré a la Safor
fins la meua flor
terres de la vall més digna
Et portaré fils i botons
draps, abrigalls, mocadors
Tu em brindaràs
tomaques i bercocs
del l’horta i el secà
herbes medicinals
T’estimaré tot el que sé estimar
t’estimaré amb tota la força
t’abraçaré de forma sincera
t’abraçaré tota sencera
tot el que de tu conec
portes i laberints
costeres i coixins
precipicis i ponts, llambordes
matisos, contradiccions
Somnis, malsons, reixiu
del migdia el sol
llamps, trons, rosada
del migdia el sol
somnis, malsons, reixiu
del migdia el sol
Les ferides si les portem amb cura
troben el seu camí
finalment tancaran en cicatrius
de mena més fortes que el propi cuir
Com aigua baixaré pel barranc de l’infern
bancals, sèquies
basses, rambles, tarongers
arribaré a la Safor
fins la meua flor
terres de la vall més digna
Et portaré fils i botons
draps, abrigalls, mocadors
Tu em brindaràs
Llimes i bercocs
del l’horta i el secà
d’entre serres a la mar
Salutacions a tothom.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!