VerdCel

VerdCel realitzem a hores d’ara un videoclip de la cançó “A mans besades”,
un dels temes que formen part del nostre darrer treball discogràfic Sàmara, i
que serà la crida per continuar arreu (des de finals de març) el vol d’aquesta
llavor amb ales que és la
Sàmara, que va començar a girar ara fa uns mesos i que té tot
el 2009 per davant.

L’habitual Octavi Masià (als comandaments
audiovisuals) i Daniel Olmo (integrant de VerdCel) han estat treballant les darreres setmanes en la preparació del
mateix; l’story board, escenes
buscades, localitzacions possibles, materials diversos, atrezzo, les tècniques
visuals que s’utilitzaran; en definitiva han anat filant prim en els detalls
d’aquesta obra visual i característica que li diem senzillament clip.
Transmetre una emoció d’una manera complerta i integrada; amb la cançó per una
banda – la música i la lletra – i les imatges per altra, de forma coordinada,
estètica i rítmicament.

En primera instància, el
primer lloc triat ha estat la casa, la llar on s’ha gestat conceptualment tot el
treball de Sàmara (el disc i l’espectacle), el punt de partida d’aquesta
història (la casa de la seua protagonista, una dona treballadora d’un poble com
Alcoi i que ara té l’edat de 90 anys); un lloc amb la seua estètica, mobles,
espais, manises, el terra tan peculiar, i l’aroma de les vivències d’aquesta
persona – sa casa en tots els sentits – es respira; l’indret on s’han construït
les seues emocions, vivències més íntimes, sentiments, i records.

Un lloc que
viu gràcies a la seua voluntat,  el qual ha sabut cuidar i cultivar, i que
alhora la retroalimenta , i que en certa manera té una importància essencial per ella; és per ell
que es nodreix, que reposa i es recomposa , que descansa el seu ser, el bressol
que la depura, on troba forces per tirar endavant, el seu espai viscut i tots
el racons i records que amaga; espai que com la pell, mai li ha de ser
arrencat, sinó marxaria amb ell; la casa d’ella mateixa, on ella és,
independentment de les circunstàncies, del condicionants, del que fora puga
estar passant; és a dir, on hi ha connexió directa dels sentits amb la
realitat, sense filtres; en definitiva el seu llar interior.

L’altre indret també ens
parla molt d’això, de la llar que portem dins, però en el seu revés, quan li
peguem la volta…quan aquest surt allà a fora, quan es suggestiona amb
estímuls com ara la natura. El lloc triat és un lloc exterior, un paratge a una
vall; concretament a la zona de l’Alcoià, el El Racó de Sant
Bonaventura-Els Canalons.

Avui mateix hem començat a
enregistrar algunes de les imatges en exterior, amb un dia de sol radiant, els
camps començant a treure fulla de xopades i altres caducs, i la flor de
l’ametller en el seu zenit; tot un privilegi.

El personal que formaran
part de les escenes seran, alfOnS Olmo (veu i guitarra), Pau Romero (guitarres i veus), Mariola Esteve
(actriu) i el mateix Daniel Olmo (videoprojeccions art plàstic).

Com dèiem, Daniel i Octavi
porten treballant amb diferents objectes i animacions unes quantes sessions.
Aquests dies enregistrem aquestes escenes – en interior i a camp obert – i més
endavant hi haurà feina de muntatge i postproducció.

En breu tindreu notícies al
respecte i a veure que us sembla tot plegat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!