VerdCel

Entrecreuats camins i camins que es bifurquen, camins que voregen la costera, camins que desdibuixats gairebé, tot i així troben un horitzó.
La gent de VerdCel hem estat des del setembre
fent que la Sàmara
girés arreu, amb la força que sabem donar-li a l’hèlix, la d’estar en cada lloc
en què actuem com un lloc nou, únic, on contar aquesta història de forma
sentida i arrelada, sempre diferent, això si, davant de públics que sempre es
mereixen el millor que pogam donar-li.

La llavor amb ales que és la Sàmara ha estat presentada a
diferents i encantadors indrets de la nostra geografia. Un bon seguit de
concerts a Vila-real, Castellar del Vallès, Alcúdia de la Ribera, València, Alcoi,
Onda, Sant Pere de Ribes, Cocentaina, Carrícola, Sant Joan de Mediona, Sueca,
Universitat de Alacant, Ontinyent, Artès… i els que queden per vindre.

Hem compartit escenari amb Arthur Caravan a
Vila-real, hem format part d’un lliurament d’uns premis de poesia (els Joan Arús
a Castellar), hem actuat sota els focus d’un teatre majestuós al bell mig de la Ribera (Alcúdia), també a l’escenari
dels primers grans comerços del cor de València (a la seu de l’octubre, ACPV, a
l’antic centre comercial El siglo), hem estrenat al lloc en què s’ha basat aquest
propi treball (Alcoi) amb amics que han estat col·laboradors del mateix, hem
estat molt a gust a un auditori – i sobretot el seu públic – molt acollidor del
poble industrial d’Onda, també a la festa de tots sants allà on s’ha d’estar
aquell dia (a Cocentaina) compartint escenari amb els Sant Gatxo, hem reivindicat
amb gent de Carrícola el Benicadell com a
parc natural digne, hem celebrat amb la gent de Mediona la seua festa per la
llengua, hem compartit escenari i raïm a camerinos amb Antònia Font al poble de
Sueca, hem tingut com públic alumnes avantatjats -i no tant – d’instituts i
universitats d’Alacant, hem estrenat l’auditori d’Ontinyent – o gairebé-, i
també hem acompanyat la festa a Artès i els seus veïns.

I és que aquesta sembla un au de pas, de les
que li cal emigrar, que deambula segons les estacions. I ha estat una tardor
copiosa de kilòmetres i paratges, paisanatge que no ens ha deixat indiferent.

La Sàmara clourà l’any aquest
mes de desembre passant per Castalla (14), Alacant (20), Meliana (26) i tornem
a València per fer descansar l’ala de la llavor el dia 27. Fins uns dies després,
encarant el 2009 amb més il·lusió per a que viatge aquest treball (espectacle i
llibre-cd-dvd) encara més enllà i més ací.

I és que aquesta és la història d’una vida, la
d’una dona de noranta anys, des d’un poble industrial i entre serres, una vida
que ens il·lustra amb els seus fets i etapes, l’esdevenir del segle passat, un
saber d’on venim que ens dona llum al que tenim davant, ara, per poder entendre
la nostra realitat, i que espolse la pols a uns valors universals i vàlids, aquells que ens donen dignitat; en definitiva, que ens suggerisca indicacions per dirigir els
rumbs de dels dies en què naveguem, que ens done major presència ara i ací als nostres pobles i
cultures.

Bon viatge; possiblement es creuaran els nostres camins, la Sàmara té habilitats per fer-nos trobar en aquest món un tant desorientat i atarantat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!