VerdCel

Ací us deixem un escrit de Miquel Albero, nascut a Biar (la vall de Biar), resident a Inca (Mallorca).
Amigues i amics

Només us escric per explicar-vos l’estupor que he sentit en veure el
nom del meu poble, Biar, a les planes d’un diari de renom. Biar ha
aparegut a les pàgines del diari El Mundo el passat 26 de
setembre, pel tema de la llengua a l’escola. Biar és un poblet valencià
de la comarca de l’Alcoià –ho vulguen alguns, o no–. Un poblet xicotet
d’unes 3.700 ànimes i mig oblidat de polèmiques i d’institucions
–encara que aprofitat sovint pel seu “passat històric esplendorós”– que
no s’ha vist mai envoltat de la polèmica lingüística i en el qual la
implantació progressiva d’allò que es coneix com a “Línia en valencià”
ha estat –podríem dir– bastant tímida i pacífica. En dues paraules: ni
pols ni remolí.

Estupor? Sí. Efectivament he usat la paraula ‘estupor’ perquè és
l’eufemisme que he trobat més adient per reflectir allò que he sentit i
per poder mantenir la compostura davant la lectura de la notícia
apareguda a El Mundo. Ja fa temps que aquest diari reaccionari es
dedica a ventar mentides i tractar el tema de la immersió lingüística
des d’una perspectiva maniquea, tergiversadora i malintencionada. Des
de la publicació del conegut “Manifiesto por una lengua común”, el
(In)Mundo –com ja s’acostuma a anomenar a aquest mitjà en cercles de
pensament lúcid i lliure– arrossega una trajectòria de difamació i
insults –a la ciutadania i a la seua intel·ligència– i una actitud que
dista molt de la professionalitat periodística que hauria de
caracteritzar un diari que, a priori, pretén ser democràtic. Aquesta
secció de “Prohibido estudiar en español” del diari esmentat –i que ja
va pel “Testimonio” 18– només convenç un prototip concret de lector que
opina d’una determinada manera –no diré quina– i que no desitja rebre
altra informació que aquella en la qual creu.

En aquest cas, el tema em toca més de prop perquè es tracta del meu
poble. Però, alhora, perquè està protagonitzat per un tipus de ciutadà
que, sense saber-ho –o sí– està contribuint a magnificar un assumpte
com el del conflicte davant l’ensenyament en valencià des d’un punt de
vista subjectiu, parcial, obscurantista i, definitivament, agaidonat i
mancat d’informació. Des de l’ètica periodística, tractar i usar com a
tema el fals enfrontament davant l’ensenyament en llengua catalana
només es pot entendre com estratègia de mercat. L’esmentat diari
utilitza la ignorància del “afectats” per aquesta situació “tan poc
democràtica” per fomentar la reacció vehement, la polèmica i la venda
d’exemplars i, així, la cosa marxa. Visca el victimisme!

Al remat, i després de llegir les declaracions d’aquestes persones que
conec de prop, el meus veïns, només sent una miqueta de pena. Pena
perquè darrere hi puc descobrir una mescla de mala intenció i
d’ignorància. És comprensible que vulgues eixir en una notícia a la
premsa estatal per tal de promocionar el teu negoci de turisme rural,
però que es faça donant a conèixer el desconeixement sobre el que és
millor per a la formació lingüística d’un fill… Bé, cascú és cascú.
Per cert, molt “guapos” a la foto.

Per acabar, només vull dir que Biar ha aparegut a les pàgines del diari
El Mundo aquest divendres, 26 de setembre de 2008. Precisament el dia
en què se celebra el Dia Europeu de les Llengües i l’any 2008: Any
Internacional de les Llengües i Any Internacional del Diàleg
Intercultural. Tota una (in)feliç coincidència. No ho veieu així?

Miquel Albero i Maestre

Filòleg i professor

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!