“Temps de sequera, però t’estime igual”; això em suggeria Albert Pla en la primera cançó seua que vaig conèixer
La música a l’estiu sembla que raja a dojo pels carrers de les festes
majors, pels festivals, pels concerts a la fresca, per algun teatre que
roman obert… I és una realitat el fet musical, aquesta matèria
volàtil que ens remou el que pretenem dir ànima, pren major forma
segons les estacions. Estacions que fluctuen, i ens fan bandejar la
nostra insistència de romandre, de quedar-nos, d’enganxar-nos a les
coses, a les relacions… banal aquest intent que sembla dona sentit el
vaivé de les estacions. Així com els estats d’ànim, o les estacions, la
música entra i surt; dels establiments, teatres, sales, de l’escenari a
la fresqueta, de l’envelat estiuenc, o de sota l’olivera.
Dedique aquestes notes entre les línies d’aquest breu comentari a tots
els que balleu a una actuació d’un poble perdut, mirant als ulls als
amics/gues, coneguts/des, jugant a la dansa màgica de roba lleugera, un
beure a les mans, voltes i revoltes, somriures i besades…. als qui
heu gaudit de concerts i espectacles dels nostres i altres artistes
d’arreu del món… a tots vosaltres una fervent salutació. Disfruteu
del que pugau, ara, i també a la tardor i en venideres estacions.
Gràcies per recolzar la música, saber treure-li el suc que té,
dignificar-la, posar-la al seu lloc, rebre-la i compartir-la.
Salut i música!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!