I reemprenem el vol

De Bescaran la gent i l’ambient. La plutja feia la resta

Vam estar el cap de setmana per Bescaran, La Seu d’Urgell. Una experiència
molt grata sempre. És el tercer any que nem i la veritat és que sempre és bonic
i diferent. Trobem sobre tot un paratge incomparable i la genteta, gent coneguda
i de nova. Els preparatius amanien un escenari exterior, però no va poder
ser, plovia a dojo. I semblava que la portàvem nosaltres darrere la tormenta,
endinsant-nos per aquells barrancs escarpats i frondosos (ha estat un estiu
generós de pluges comentaven els habitants i estiuejants). Anàvem amb cotxe, conduïa
el Pau Romero, i també portàvem altre dels participants en la trobada de trobadors
i cantautors deBescaran, el Nelson Poblete.

Quanta llum, quant de verd, quin aire més
regenerant, quanta força hi ha escampada entre les muntanyes, i quanta pluja
tan necessària.

Així és que la trobada es va realitzar en
tancat, vam donar videta als santets de l’església del poble (ja ho deia el
Quim Sabaté, organitzador de l’esdeveniment preveient que passaria uns dies
abans). Això sí, molta més proximitat amb el públic i caliu, cants corals (l’estaca
i altres) i un cant en occità. Una experiència molt xula.

El Cesk Freixas i companyia, Anna Roig, Víctor
Blanca, i el duet que l’acompanyava, Jordi Viladomat, Israel Muñoz i cia. i tants altres. Primer el concert per
la gent del poble, el sopar entaulats, festa major i convidats cantants, i
després ball pels seus habitants i visitants.

Tot i així, a un espai adjunt va haver una
gran cruïlla de cançons, donat que les ganes de compartir i la química creada
entre els assistents ho requeria. La gent del poble anava acostant-se i portant
queviures i malviures, així com escoltant el concert que no cessava. Magnífica
troballa, fins les tantes de la matinada intercanviant cançons tots i totes allà…
Màgic Bescaran.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *