Vedrapitiús (Vedrà Pitiús)

Pare y casi fundador de la nacionalitat catalana (Jaume I), Rey perpetual, fill de Montpeller, Rey d’Aragó, Comte de Barcelona, etc., conquistador de Mallorca, Valencia y Murcia, es lo rey de lots los qui parlen nostra llengua y son primer escriptor. La renaxença de la literatura l’ha alçat damunt lo pavés ó escut com la figura sobirana de sa bandera; rey que saluden reverents los monárquichs y republicans… y en aquesta creuhada pacífica per recobrar la llengua que s’acabava de perdre sens haverne adquirida un’altra (com succehí-à -VI- Murcia) nos guia ab sa ploma com abans guiá los catalans ab sa espasa.

Penó i fragment, passat i futur, història d’un poble resistent i lluitador, malgrat els segles de colonització espanyola i francesa.
Un poble esquarterat, en estats, en autonòmies, en regions, en províncies, en departaments, només té un tros sobirà, Andorra, país petit dels Pirineus.
La llengua, eix vertebredor del poble, fet diferencial de poble, eina pel redreçament del poble, forma humana d’entendre el món, llengua viva emperò en precari.
Molts anys i bons!!.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!