Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Situat a la comarca de la vall d’Aiora-Cofrents, en els límts amb les terres manxegues . El terme és força muntanyós , especialment a la part central, on banda i banda del riu de Zarra es troben les serres de les Talaies , amb 982 metres d’altitud i del Puntal , amb 887. A la part occidental hi ha alguns plans que evoquen les planes manxegues ; en el costat oposat , a l’altura del mateix poble , la vall del riu s’eixampla , donant lloc a algunes terres que es reguen amb les aigües de la Sèquia Mare , procedentde  l’assut dels Molins. A més del riu Zarra travessen el terme les rambles d’ Espadella i Peroquinto i el barranc de les Oliveres, en la confluència troba el poble . El 25 per cent del terme està dedicat a la terra conreada ; 325 hectàrees són de regadiu , en què es conreen fruites , préssecs , pomes , figues , cireres , etc . Més de 1.000 hectàrees són de secà , en què abunden els cereals , les vinyes , les oliveres i els ametllers . Tres quartes parts del terme són muntanya en què creixen els pins , savines , romers i argelagues . A mitjans del segle XX tenia un miler d’habitants , però la manca d’indústria i la poca productivitat del terreny ha motivat un èxode de la seva població cap a nuclis industrials . Actualment té uns 400 habitants . La parroquia té per titular a Santa Anna i pertany a l’Arxiprestat de la Mare de Déu de Gràcia .

El terme va estar habitat en l’Eneolític i en l’època romana . Actualment el seu origen és musulmà , l’etimologia de Zarra , que vol dir vall d’on es mira la vila d’Aiora , per estar en un lloc elevat, evoca sinònims afins a alguns llocs d’Àfrica del Nord . Després de la fundació del Regne de València la vila i la vall van passar a la corona de Castella , però van ser restituïts en 1319 al regne de València , a mitjan segle XIV van passar a la jurisdicció del duc de Gandia . Prop de la població es troba el turó del Tresor , on es van trobar fa temps àmfores amb monedes antigues i objectes d’adorn femení .
 

Al principi el poble de Zarra en l’aspecte eclesiàstic va pertànyer a Xarafull . En 1548 l’Arquebisbe Sant Tomàs de Villanueva el va erigir en parròquia independent, amb l’advocació de la Visitació de la Mare de Déu . Comptava llavors amb 150 cases habitades per cristians nous . L’actual església parroquial , dedicada a Santa Anna, es va edificar sobre el solar de l’antiga , es va col · locar la primera pedra el 24 de març de 1760, sent rector Josep Escrivà. Entre d’altres, en la dècada dels 70 tingué de capellà un company d’en Vicent Garrigues Sáez (acs), natural de Bunyol, i pàrroc de Benicolet i Terrateig durant una set anys, i de qui aquest que escriu guarda un molt bon record. Essent castellanoparlant (Vicent Garrigues) ja va introduir a poc a poquet la llengua del poble en la litúgia, ajudat per mi, cosa impensable, MALAURADAMENT, avui dia en la gran part de les  parròquies dels bisbats valencians. 

 PD: La torre-campanar es troba separada de l’edifici de l’Església.