Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
26 de desembre de 2009
0 comentaris
XIVA
Municipi situat a la comarca de la Foia de Bunyol que limita amb el Pla de Quart. La superfície del terme és muntanyosa, ocupada per la serra del seu nom i la serra Perenxisa, que penetra pel sud-oest; les alçàries més importants són: la Muela de Pota, amb 251 metres, Perenxisa, amb 329; el Madroño, amb 917, els vértexs del tercer ordre de las Hierbasa, amb 1.023; Santa Maria, amb 1.135 i el cim del Castell, amb 371. Drenen el terme nombroses barrancs, essent el més important el de Xiva. Entre les nombroses fonts destaquen les del Frare, Freixe, Enebro, Corba, Enguerí, Marrana, Vista Alegre i la Gota. La superfície conreada ocupa quasi la meitat del total del sòl. Les terres de regadiu són de poca extensió. La vila es troba en la falda del turó del Castell, en el punt de contacte entre la muntanya i el pla. El barranc de Xiva travessa la població, i la divideix en dos sectors. Actualment té uns 12.000 habitants. La parròquia té per titular Sant Joan Baptista i pertany a l’Arxprestat de la “Foia de Bunyol”.
Hi ha vestigis que el terme estigué ocupat al començament de l’edat dels Metalls, també hi ha restes de l’edat del Bronze al Collado Roig o Cutanda, d’època ibèrica en el turó del Castell, per davall de les construccions medievals, i de temps de la romanització en la Bassa de la Creu. En temps dels àrabs el castell de Xiva tingué uimportància, fou conquerida per Berenguer d’Entença en 1241, el rei Jaume I li l’havia donat ja el 26 de setembre de 1237. Prevalgué en aquesta població gran part de la població musulmanma i canvià constantment de mans senyorials al segles següents. L’expulsió dels moriscos en 1609 originà un despoblament quasi total del terme. Gascó de Montcada, virrei d’Aragó i senyor del lloc oferí la carta de repoblació. En 1797 constava una important recuperació demogràfica vinculada al desenvolupament de l’agricultura.
La seua parròquia és molt antiga, el rector assistia als sínodes diocesans en el segle XIV. En temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera la població constava de 12 cases de cristians vells i 130 de moriscos. L’actual temple parroquial fou construït, amb l’amplitud necessària, sobre el solar de la mesquita, des de 1739 a 1781. La planta és de creu llatina, nau espaiosa, amb elevada cúpula al creuer. L’artista Josep Vergara pintà els llenços en quasi tots els altars. Al turó del Castell es troba el santuari, on es venera una imatge de la Mare de Déu, que duu el títol del Castell, l’antiguitat de la qual la narra una poètica llegenda sobre la seua troballa.
Comparteix això:
Relacionats
10é ANIVERSARI DE LA MORT D?OVIDI MONTLLOR
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!