Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
XIRIVELLA
de la ciutat. La superfície del terme és plana. Part de la superfície municipal
pertany a la zona urbana de València. Travessa el terme el nou llit del riu
Túria que ha ocupat una superfície de 42 hectàrees. La importància econòmica de
l’agricultura ha estat desplaçada en forma creixent pel desenvolupament de la
renda industrial, principalment per la proximitat a València. Aquest
desenvolupament industrial ha motivat un extraordinari creixement demogràfic en
aquests darrers anys. El poble ha experimentat una gran transformació urbana en
unir-se els seus carrers amb els de la capital, creant-se nous barris com el de
la Llum i el de
Sant Ramon. Actualment té més de 30.000 habitants.
A la Masia del Castell, dins del terme de Xirivella,
es troben les restes d’una vil.la romana: fustos i bases de columnes, trossos de
murs de formigó i algunes restes de ceràmica. Era una alqueria musulmana quan
el rei Jaume I la va donar en 1238
a Hug de Fullaquer, comendador d’Alcanyís i maestre de l’orde
de Calatrava. El rei Jaume II cedí els drets que tenia la Corona a Ramon Boil, al
fill Pere del qual donà el poblat el maestre de Calatrava, a l’orde del qual
pertanyia. Tingué el seu senyoriu també el cronista del reis d’Aragó, Ramon
Muntaner pel seu matrimoni amb Na Valenzona, el pare de la qual l’havia comprat
a l’orde de Calatrava. En aquest lloc començà a escriure la seua cèlebre Crònica.
El darrer que ostentà el senyoriu fou el marqués de Dues Aigües. El 1609 quedà
despoblat el lloc per l’expulsió dels moriscos i rebé carta de nova repoblació
en 1612. Avui dia es conserva la
Casa de Déu, on es pagaven els arrendaments a l’orde de
Calatrava.
La seua cristiandat es remunta als
temps de la fundació del Regne de València. El rector de la parròquia assistia
als sínodes diocesans des del segle XIV. En la part antiga del poble es
conserva la seua estructura rural, amb velles casones i carrers estrets, es
troba la parròquia primitiva on es venera, des de molt antic, una imatge de la Mare de Déu, amb el títol de la Salut, que segons la
tradició es va trobar en una excavació davall d’una campana, la troballa de
la qual està envoltada d’una bonica llegenda. Se celebren en el seu honor les
festes patronals en la primera quinzena de setembre, en les dates de les quals
assisteix una immensa gentada dels pobles del voltant per tal d’honorar la Mare de Déu de la Salut en la capella de la Troballa. El creixement demogràfic
de la població féu que el 29 de desembre de 1953 es creara la parròquia de Sant
Ramon i Sant Vicent Ferrer i el 23 de novembre de 1969 la de Sant Francesc de
Paula. La parròquia del Santíssim Crist de la Llum, creada l’1 de març de 1965 està formada, en
part, per feligresia del municipi de València i del municipi de Xirivella.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!