Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Municipi situat a la part nord de la comarca de la Safor . El terme en gran pate és muntanyós , per la part nord-oest comprèn el massís del Montdúber , l’altura arriba als 840 metres , la Penya Negra , amb 575 i el puntal de la Font Nova. Diverses deus brollen en el terme, destacant la del Carrix i la del Montúdber . El 36 per cent del terme està dedicat al cultiu , dos terços del qual és de regadiu , es conreen cítric i un terç és de secà , dedicat als garrofers i les oliveres . El terreny no conreat està dedicat a pastures , matolls i pinedes , aquests últims en la seva majoria propietat del mateix municipi . En els primers anys del segle XX va tenir un notable creixement , el 1910 tenia 3.250 per tenir després un descens de la seva població , per estancar-se en els últims anys , actualment té 2.200 habitants . El poble es troba situat en un terreny pla, envoltat d’unes muntanyes en forma de triangle . La parròquia té per titular a Sant Antoni de Pàdua i pertany a l’Arxiprestat de Sant Francesc de Borja .

 

Xeresa va estar habitat des de temps molt antic . A la muntanya Calaman , al camí de Xeraco , al mas de la Servana , es troben vestigis d’una muralla antiga , on s’hi troben restes de ceràmica romana , que donen a conèixer en temps de la Roma Imperial , que era una població important . En l’època musulmana era una alqueria , que el rei Jaume I donà cases i terres el 16 d’abril de 1249 a Arnald , Raimon i Berenguer Carnicer i Arnald Vey . D’aquells temps es conserva el caseriu anomenat el Molí , que tot i lles reformes posteriors que ha patit , és de gran interès històric . El 3 març 1320 va adquirir el lloc el metge Joan Almelio . Va pertànyer després a Joan Vich , que el va vendre al Duc de Gandia, Pere Lluís de Borja , mitjançant escriptura , que es troba a l’arxiu municipal de Xeresa .

Al principi en l’aspecte eclesiàstic va pertànyer a Gandia , erigint-se en rectoria de moriscos en 1535, en 1574 se li va annexionar Xeraco , i el rector va celebrar els diumenges i festius una missa en cada lloc. L’actual església és el del segle XVII, d’ estil claustral i renaixentista . La campana major procedeix de l’extingit monestir de Cotalba . Al carrer del Ravalet hi ha una ermita dedicada a la Santíssima Trinitat .

PD: La imatge és de l’Església dedicada a Sant Antoni de Pàdua, i l’apunt, una traducció del full ALELUYA. Per a quan una edició en valencià, senyors de l’arquebisbat? O és que no hi ha cap persona que sàpia escriure la llengua del nostre poble? De veritat, hi ha moments que m’ho fan pensar.