Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
11 d'agost de 2013
0 comentaris
XÀTIVA (LA COSTERA)
Situat a la comarca de la Costera, a la confluència dels rius Albaida i Canyoles. Fora del seu terme té alguns enclavaments territorials: el Realengo, Sorió, Anahuir i la Torre de Lloris. Una meitat del territori està conreat, collint, en gran part, al regadiu cítrics i en el secà, vinya. A l’altra meitat de la superfície del seu terme, que és improductiu, es troben pins i matolls. La ciutat de Xàtiva és un important nucli de comunicacions per a tot Espanya. Actualment en la seva indústria, predomina la del paper, la dels mobles, etc. La població es troba edificada en el vessant del Castell, que dóna realç a la mateixa ciutat. Els carrers, estrets i tortuosos, a la part antiga, s’eixamplen a la part plana, amb places i una esplèndida albereda, que li dóna esveltesa i senyoriu. Actualment té prop de 30.000 habitants.
Xàtiva va tenir la seva importància en l’època dels ibers. Va ser municipi en els temps de la Roma imperial, amb organització administrativa, anomenada Saetabis Augusta. Durant la presència àrab va ser cap de districte. Al segle XI es va establir la primera fàbrica de paper d’Europa. En 1244 la va conquerir el rei Jaume I, després del tractat d’Almirra. El rei Pere IV el Cerimoniós la va declarar ciutat en 1347. Va tenir vot en les corts valencianes i va ser capital de Governació. Defensora dels drets de l’arxiduc Carles d’Àustria enfront de les pretensions de Felip de Borbó, en 1707, derrotada, va patir la seva destrucció i el canvi del seu nom pel de San Felipe. En les corts de Cadis de 1812 se li va retornar el nom de Xàtiva.
La seva cristiandat data dels temps apostòlics. Va ser seu episcopal en temps
dels visigots. La catedral ocupava el solar de l’actual ermita de Sant Feliu. Després de la Reconquesta el rei Jaume I va dedicar el temple més gran al misteri de l’Assumpció de la Mare de Déu. El papa Benet XIII la va declarar Església Col · legial el 13 desembre 1408. L’actual temple va començar a construir-se el 1596, amb tres naus molt elevades, gran cúpula i girola molt espaioses. Els papes Borjas el van engrandir amb valuoses donacions de pintures, orfebreria i joies de gran valor. Entre les diverses esglésies queexisteixen a la ciutat de Xàtiva es troben les parròquies de la Mare de Déu de la Mercè i Santa Tecla, erigida en 1270, la de Sant Pere Apòstol, el 29 de desembre de 1953, la dels Sants Joans, el 14 de desembre de 1959, i la de la Mare de Déu del Carme, el 9 de novembre de 1969.
PD: Apunt traduït del full ALELUYA. Per a quan una edició en valencià?
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!