Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

28 d'agost de 2010

0 comentaris

XARAFULL

Després d’haver redactat els diversos apunts sobre l’escapada a terres de Catalunya, torne al pobles del PV. Avui li correspon el torn a Xarafull (Jarafuel). Municipi situat al centre de la Vall d’Aiora, sobre el seu vessant occidental, en la ribera del riu de Cautaban. El relleu és molt accidentat amb terrenys de les eres secundària i terciària. En el marge oest de la vall, les altituds superen els 900 metres. En el serral de la Mina, limitant amb la província d’Albacete, s’alça el Castellico, amb 1.067 metres d’altitud; d’allí cap a la vall se succeeeixen les moles del Juey, amb 1.066 metres i la Mola del Puntal de la Creu amb 961. Per l’extrem aquest les altituds descendeixen un poquet: pertanyen a les darreres estribacions del massís cretaci del Caroig. Les màximes altituds són: Majada Huesca, amb 987 metres; i el cim d’Alcola, amb 886. En la vega central que envolta la població l’altitud descendeix fins els 450 metres. El riu Cautaban travessa el terme de sud a nord, rep pel seu marge dret les aigües de la rambla del Murrel. El barranc de l’Aigua o Espaldilla corre paral.lel fins que tots dos assoleixen el Xúquer a Xalans. Compta amb diverses fonts aprofitables per al reg. L’escabròs del terreny permet que es puga dedicar molt de terreny al conreu, en què predomina el secà, amb cereals, ametllers i vinya. La vila s’assenta sobre un pujol en el cim del qual s’alcen les runes d’un castell àrab i una ermita. Els seus carrers són estrets i empinats, en un traçat urbà molt irregular, tret de la part baixa que s’assenta sobre el pla. A partir de la meitat del segle XX la població començà a emigrar cap als nuclis industrials: Barcelona i València. Actualment té uns 870 habitants. La parròquia està dedicada a Santa Caterina, verge i màrtir, i pertany a l’Arxiprestat de la Vall d’Aiora.

En el territori del terme municipal, en el cim del Castillico, estigué poblat en l’època romana, com ho donen a conéixer els vestigis arqueològics que s’hi han trobat. Els àrabs anomenaren aquest poble Xarafuel. Després de la fundació del Regne de València tenia el senyoriu l’infant Sanxo, primogènit del rei Alfons X de Castella, qui prometé restituir-lo al Regne de València. El 21 de juny de 1328 consta que el tenia l’almirall Bernat de Sarrià. El rei Martí l’Humà el va donar a Alfons Cornell, posteriorment passà al ducat de Gandia, que el va conservar sempre. L’expulsió dels moriscos en 1609 el va deixar quasi despoblat, en 1646 solament comptava amb unes 85 cases.

Era l’única parròquia de tota la Vall d’Aiora. En 1535 es desmembra Zarra, Teresa de Cofrents, Xalans i Cofrents, que es convertiren en rectories de moriscos. En temps de Sant Joan de Ribera, constava de 150 cases de cristians nous. En un principi l’església parroquial es trobava en la part alta de la població, edificada sobre el solar de l’antiga mesquita. El seu actual temple parroquial es va construir en 1689 i és d’ordre dòric. El rectorat en la seua primitava erecció era de col.lació apostòlica, segons bula donada pel papa Gregori X el 5 de juliol de 1575.

PD: Recorde que aquest apunts són traducció dels textos escrits per Arturo Llin Chàfer (ALELUYA).