Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
5 d'agost de 2010
0 comentaris
XALÓ
Municipi situat en la Marina Alta, al costat del riu que duu el seu nom. La superfície del terme és molt irregular, amb abundants barrancs i muntanyes. Per la part meridional, la serra de Bèrnia assoleix els 1.128 metres. Altres altituds a destacar són: Castell d’Aixa, amb 606 metres; Tossal Gran amb 593; la serra de la Venda, amb 581; i Penyes Roges, amb 658. El riu Xaló travessa el terme d’oest a est. El terreny no conreat ocupa el 57 del total del sòl i està poblat per pins, romer i argelagues; el terreny conreat té unes 30 hectàrees de regadiu: hortalisses, tomaques i alfals; el secà produeix vinya, cereals, ametllers i oliveres. És tradicional la indústria familiar a base de palma, com la cistelleria i els barrets. La població està edificada en la ribera detra del riu Xaló. La població que tenia a començament del segle XX prop de 3.000 habitants, ha sofert en els primers anys de l’esmentada centúria el descens d’alguns habitants. Actualment en té uns 2.000. La parròquia té per titular la Nativitat de la Mare de Déu i pertany a l’Arxiprestat de “Sant Vicent de la Font Santa”.
En temps de la fundació del regne de València Xaló tenia una agrupació de més de deu alqueries: Cavuy, Curi, Cuca, Rahal Zaneygi i Rahal Nahament i altres, que foren assimiliades al regne de València en 1256, repoblades amb cristians i donat el senyoriu a Pere d’Híjar. En el cim de la Solana es troba el castell que el 5 d’abril de 1310 es donà a Bernat de Sarrià. Per les restes arqueològiques trobades en les runes del castell degué estar molt poblat. Després del reial decret que obligava els moriscos a rebre el baptisme en 1526 els de Xaló es refugiaren en la serra de Bèrnia, però després eixiren del regne, juntament amb els de Guadalest i Tàrbena. Amb el decret d’expulsió dels moriscos en 1609 alguns es sublevaren, però foren derrotats per Sanxo de Lluna. En 1889 es trobà un tresor dels temps dels àrabs.
Xaló tenia en 1316 pàrroc propi. En temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera la parròquia la formaven 50 cases de cristians nous. A Xaló, que aleshores s’anomenava Ràfol, i que tenia els annexos de Benibrahim i Llíber, s’ordenà que en el solar de l’antiga mesquita es construïra un nou temple. L’actual església, edificada sobre el terreny de l’anterior, s’inaugurà en 1831, i costà quaranta anys de treball. És de grans proporcions, amb tres naus i creuer i d’estil renaixentista. Es venera la imatge de la Mare de Déu de la Consolació, tal vegada del segle XVIII, anomenada popularment la Mare de Déu Pobra per l’estat tan precari amb què fou trobada en 1731 en unes excavacions realitzades en l’antic poblat de Benibrahim. La parròquia posseeix un llenç de la Mare de Déu titular, de Vicent Castelló i un altre de la Mare de Déu del Rosari. Té una artística imatge de la Immaculada atribuïda a Josep Esteve.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!