Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

20 de juliol de 2010
0 comentaris

XALANS (JALANCE)

Municipi situat en el centre de la vall d’Aiora, en el lloc on es troben els rius Xúquer i Cantaban. Tot el terreny es veu ple de turons d’una altura mitjana de 600 a 1.000 metres. Destaquen el vèrtex geodèsic de Villar Agudo, amb 895 metres; el punt de Sierrecilla, amb 903; la lloma dels Corrals, amb 895; el cim de l’Àguila, amb 613; el Sapo i la Sapa, amb 636. Entre aquest accidentat terreny el Xúquer excava una inaccessible gorja de 200 a 300 metres de profunditat, entre els Xorros de la Xàbia i la Penya del Buitre, que es prolonga aigües amunt cap a Alcalà del Xúquer, i s’eixampla al peu del Xalans per la confluència del riu Cantaban i el barranc de l’Aigua amb el Xúquer. En aquest eixample de la vall i al costat dels meandres del Xúquer i Cantaban s’estén una xicoteta vega. Hi ha nombroses fonts. El percentatge del terreny no conreat és sobre el 80% del total del sòl, hi existeixen zones altes amb pins i altres de baixes amb ginestes, aliaga i espart. En el terreny conreat dedicat al secà es conreen cereals, oliveres i vinya. La vila està situada al peu d’un turó, prop del costat dret del Xúquer. Té vells i empinats carrers, i una zona més moderna d’eixample en la part baixa, al costat de la carretera. La població que tenia prop de 2.000 habitants, a partir de mitjan segle XX experimenta un notable descens causat per l’emigració cap als nuclis industrials. Actualment té prop de 1.000 habitants. La parròquia té per titular l’Arcàngel Sant Miquel i pertany a l’Arxiprestat de la Vall d’Aiora.
En el cim d’un turó, als peus del qual es troba la vila, hi ha un vell castell d’origen àrab, que tingué certa importància en l’època medieval, per la seua situació fronterera amb Castella. En el seu subsòl s’han trobat vestigis d’haver estat habitat aquest indret en l’èpopca dels ibers. S’han trobat igualment vestigis arqueològics d’importància dels temps dels àrabs. Aquest territori fou del rei Jaume I, però segons el convingut passà a Castella, i quedà com a senyoriu de l’Infant Manuel de Castella. El 1281 el rei Alfons X de Castella d’acord amb el rei Pere el Gran d’Aragó determinà que aquestes terres formaren part del regne de València. Detentà el senyoriu el marqués de Villena, el 1389 l’adquirí el duc de Gandia.
En un principi Xalans depengué de Xarafull, en 1535 es va desmembrar i s’erigí en rectoria de moriscos. Durant unn temps s’agregà a Cofrents. Quan el 1654 se li donà un rector propi i independent tenia solament 45 cases i 120 habitants. L’actual església es va construir sobre el solar de l’anterior el 1736. Pròxima a la població es troba una ermita dedicada a Sant Miquel Arcàngel amb Calvari. Se celebren festes patronals a la Purificació de la Mare de Déu, Sant Blai, La Divina Pastora i Sant Josep.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.