Els Papers de Santa Maria de Nassiu

A un gosset a qui li hem posat de nom WHISKY

Com ja sabeu per alguns dels meus darrers post, les meues nebodes tenen un gosset que té uns dos mesets. A la casa s?està des de fa, més o menys, un mes. Ja l?heu vist per fotografies i, fins i tot, em consta que us ha agradat força. Li hem posat « Whisky ». Doncs bé, avui us vull parlar de Whisky. Els caps de setmana el duen al poble. Normalment vénen dissabte. Ahir, cap a les 21:30 h, arribaren la família sencera: pare, mare, filles (2) i el xicotet de la casa, Whisky. Quan em va veure es posà content i, com solen fer, botava sense aturar-se. El vaig saludar. L?agafí als braços. En fi, tot allò que es fa amb un animalet que es fa d?estimar.

Un cop havíem sopat, me?l pugí a una mena d?estudi on visc. Allí començà a botar, córrer, pujar escales ?encara li costa un poquet baixar-les-, mossegar-me (carinyosament) si l?agafava al braç, etc. Però el que em va cridar més l?atenció fou (i ja m?ho ha fet dues vegades) que, quan li vénen ganes de fer un pis o una caqueta, se?n va corrents ?com una bala- cap a la cuina o el servei, i allí ho solta. La primera vegada em va cridar l?atenció perquè no sabia què li passava ni què havia fet. I quan ho vaig veure, ho entenguí tot. Un trosset d?animalet ?que haurà estat unes quatre vegades en ma casa i amb dos mesets de vida- ja sap que aqueixes « cosetes » s?han de fer en un lloc determinat. No cal que us diga que estic molt content de Whisky. I és que igual té raó aquell que va dir: ?Quant més conec les persones, més m?estime el meu gos?. En alguns casos sí és cert. En done fe.

Bon dia