Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

22 de març de 2009
2 comentaris

Vols ser votat? Deixa de ser honrat

Sant Benvingut i Pau de Narbona

Dia MUNDIAL DE L’AIGUA
Sant Josep al seu carrer d’Otos

És el títol de l’article que escriu el sacerdot Jaume Reixach a l’AVUI d’avui. I això és el que jo crec, malauradament, des de fa algun temps. A la política estatal, autonòmica i local -TRET D’ALGUNA HONROSA EXCEPCIÓ… AMB POC FUTUR PER DESCOMPTAT- és el que predomina… i si no, com expliquem que, amb la que tenim al damunt, els polítics com si res. És a dir, segueixen gaudint de les “prebendes i privilegis” que, no fa massa dies, un lector afirmava que tenim aquelles i aquells que ens dediquem a l’educació. No, senyores i senyors, si hi ha algun tipus de feina que es caracteritza per les “prebendes i privilegis”, aquesta és la política. I no em direu que no. Bé ací teniu el text de Jaume Reixach.

Vols ser votat? Deixa de ser honrat

JAUME REIXACH

 

 

Se’m fa estrany, francament, que els casos de corrupció, tan abundants com deplorables, tinguin una repercussió tan escassa en l’ànim del votant. Però així ho afirmen els sociòlegs, sempre a l’aguait d’aquests fenòmens tan significatius. I si és així, em pregunto què en queda d’aquell codi de l’honor, omnipresent en el teatre del Segle d’Or espanyol? Suposo que res de res. A fer punyetes l’honor! Si Lope de Vega aixequés el cap, no s’ho creuria. Que sigui precisament a Madrid, on els casos de corrupció i d’espionatge (de pa sucat amb oli) proliferin més que en cap altre lloc, el deixaria literalment estupefacte. Ell, que precisament havia dit que els casos d’honra eren els que movien més gent a anar al teatre. Ara mouen la gent cap a les millors sastreries. Quan dic gent, vull dir polítics. Uns polítics que no estan a l’alçada, ja no dic de l’alcalde de Zalamea sinó que ni tan sols d’aquell hidalgo neuròtic que apareix al Lazarillo de Tormes, el qual està tothora obsessionat a reivindicar la consideració social que, segons ell, es mereix per raons de llinatge. Imagineu-vos una conversa entre aquest fijosdalgo (o hidalgo) i la senyora Esperanza Aguirre. Quin gran tema per a Samuel Beckett, el conegut autor de Tot esperant Rajoy! Per no parlar del poema èpic que es podria escriure sobre el senyor Tomás, àlies el Cid, i el president Campeador de la Comunitat Valenciana, el senyor Camps: “Qué buen vasallo –diríem del sastre Tomás-, si hubiese un buen señor!” (amb l’IVA inclòs). El tema de l’honor és transversal en la literatura espanyola. Arriba fins a Valle Inclán (Los cuernos de don Friolera), que, de manera premonitòria, ofereix una visió esperpèntica de l’honor, als antípodes de Calderón de la Barca. Però molt propera al PP, un partit confessionalment catòlic, que té com a lema Si vols ser votat, deixa de ser honrat.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Publicat ahir en el bloc de Biblia Sacra; La paràbola del fariseu i el publicà. Lluc 18, 9-14

    El fariseu, dret, prevagava així en el seu interior: ‘Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injstos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà’.

    El poble sap que el primer deshonrat és el propi establishment i tarima ‘legal’ amb els poders a la seva mida i d’esquenes a la major part dels votants dels sectors productius i l’economia real.

    Fins i tot Robin Hood era un ‘lladre’ que lluïtava contra l’espoli fiscal pràcticat des de la corona anglesa.

    I fins i tot en l’ànima valenciana no sabem el que erem fa 20.000 anys o 2000 anys, però el que si saben és que ara i ací ‘Som valencians i no catalans’.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.