Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

23 d'agost de 2021
0 comentaris

Viure amb lucidesa i compromís social

Si el sistema socio-econòmic que vivim a escala mundial i local conlleva l’explotació injusta de Persones i Natura, per què ens diuen que el capitalisme és el millor sistema possible?… Quina relació existeix entre la riquesa del Nord i l’empobriment del Sud?… Si en mig de la dura situació actual els rics han augmentat la seua riquesa, per què això no provoca una protesta generalitzada?… Per què acceptem que ens governen els banquers?… Quina relació hi ha entre pandèmia i les seues vacunes davant els ingents beneficis de les multinacionals farmacèutiques?… Per què la corrupció té diferent preu en les urnes per a uns o altres?…Per què votem les seues mentides i els seus rumors?… Per què quan eixim exigint treball, ensenyament públic, sanitat universal, pensions dignes, etc., hi ha sempre més gent en les seues cases que manifestants al carrer?… Què està passant per tal que cresquen els grups i partits d’extrema dreta i s’estenga la xenofòbia i l’odi social?… Per què no plorem ni toquen les campanes pels migrants que s’ofeguen al mar?… Fins ací un xicotet rosari de preguntes per tal de despertar del somni de la indiferència, caminar amb major lucidesa i avivar els nostres comprisos.

“La crisi mundial provocada per la pandèmia no té parangó en la història moderna… sofrirem les seues seqüeles durant anys i moltes coses canviaran per a sempre. Està provocant alteracions econòmiques de proporcions monumentals. Obrint una època perillosa i volàtil en multituds fronts. Els grans problemes del món, especialment les divisions socials, la injustícia, la falta de cooperació o el fracàs de la governança i lideratge globals, han quedat més al descobert que mai, i la gent creu que ha arribat el moment de reinventar-se. Sorgirà un nou món els contorns del qual ens correspon a nosaltres imaginar i traçar. (El gran reinicio, Klaus Schwab i Thierry Malleret, pàg. 11).

El neoliberalisme com a ideologia aplaudida per grups polítics conservadors i socialdemòcrates juntament amb la tecnocràcia economicista del poder financer s’han unit en “parelles de fet” i reben tots la benedicció social. El cinisme polític intoxica a la sociatat de tal manera que, cobrint sols les aparences, els poderns econòmics s’han fet amos del sistema democràtic i el fan servir al servei dels seus interessos. Aqueix abús de poder dels grans grups financers nacionals o internacionals es realitza a cara descoberta, sense hipocresia ni simulacres polítics, perquè els esmentats poders són immunes a la crítica, i impunes i sense càstig davant els seus propis excessos.

Així és la lògica del sistema i no passa res. “Cal acceptar-la i adaptar-s’hi”, diu i sosté majoria de gent. Vivim en una gran paradoxa d’una “democràcia sense ciutadans”. Per a què implicar-se en allò públic i col.lectiu si els que manen són altres?. Per impotència o per indiferència quasi tot ens rellisca col.lectivament. Res es commou, tot segueix el seu ritme dia darrere dia.

“Tot allò sòl.lid s’esvaeix en l’aire, tot allò sagrat és profanat, i els homes, a la fi, es veuen forçats a considerar serenament les seues condicions d’existènncia i les seues relacions recíproques”, va escriure Marx


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.