Com que el 12 d’octubre, a part de la Mare de Déu del Pilar, no teníem massa cosa a celebrar, vam decidir una colla d’amics de fer cap a Elx. Vam aprofitar que enguany ha estat destinat Dani en un institut d’allí, que Ximo és de la Vila i que Toni també ha estat destinat a Albatera (poble que, segons els entesos, no és d’origen àrab), per tal de fer una escapadeta-visita-dinar-xerrada a Elx.
El punt de trobada per a la gent que baixàvem del nord fou Albaida, cap a les 11:10 arribaren els tres tenors que venien de més amunt (Carles, Aire i Joan), i l’Àngel Custodi els esperava feia un quart d’hora a la replaça de la piscina coberta d’Albaida, tancada, com tantes coses, pel balafiament de diners que el PP ha fet al llarg d’aquests darrers anys. Ens saludàrem i de seguida cap a Elx.
Com no podia ser d’altra manera, frase típica d’un ex-president de la GV que ens va “manar” sense aprendre la llengua del poble a qui va “governar”, després de Sant Vicent del Raspeig ens equivocàrem una miqueta, cosa sense importància. Toni que ens esperava des de les 10 ja estava tip de cervesa, sort que Ximo i Dani, cap a les 11 més o menys, anaren a trobar-s’hi. Nosaltres arribàrem cap a les 12:15h.
Primer que res férem la visita als Banys Àrabs de la ciutat, després coincidírem amb l’eixida de Missa de la Basílica de la Mare de Déu de l’Assumpció, on havia tingut lloc la celebració de la Mare de Déu del Pilar, vam veure com alts càrrecs de la Benemèrita es feien la fotografia al peu de l’altar, mentre nosaltres recorríem la Basílica. Com que sempre hi ha algú que se n’ix del que és convenient, alguns volgueren pujar a la torre i baixaren bastant marejats. Dani i jo ens quedàrem baix.
A continuació férem un xicotet passeig pel centre d’Elx, vérem l’Ajuntament, el riu Vinalopó quan passa per la ciutat, etc. I com que feia calor i la panxa demanava pa, decídirem fer cap a dinar. Al primer lloc no tinguérem sort perquè havíem, si volíem dinar, de fer-ho al sol. Ni pensar-ho. I al segon lloc ho poguérem fer al carrer i a l’ombra. Allí quasi arreglàrem el món. Ja se sap que hi som molt afeccionats. I després per tal de baixar l’arròs amb crosta (boníssim) que ens menjàrem férem una xicoteta passejada per un parc de palmeres. I cap a les 17:45h ja pujàrem al cotxe i intentàrem eixir de la ciutat, cosa que se’ns complicà un poquet perquè hi havia un carrer tallat, i no trobàvem com agafar la direcció cap a València.
Durant el trajecte vam intentar arranjar el sistema educatiu però, com sempre passa en aquest país, no ens escolten a aquelles i aquells que poden dir i explicar quina realitat tenim cada dia a les aules. I així ens va…
PD: Dedique l’apunt a Coloma ja que no vingué (o no pogué vindre) a Elx.