Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Visita a RETRAT DEL SILENCI. MEMÒRIA DE L’ESPERIT CARTOIXÀ
Com que cada u dels que podríem trobar-nos en la visita veníem d’un lloc diferent, quedàrem de 10:00 a 10:30h a la porta del Museu Sant Pius V. Anàrem arribant a poc a poc. I cap a les 10:30h començàrem la visita. Per ordre d’arribada ens hi congregàrem Albert Ferrer, Dani Alfonso, jo mateix, Josep Blesa, Adrià Garcia, Toni Montes, Pasqual Torró, Rosa Magraner, Enric Marco i Josep Martí Gómez.
Albert Ferrer ens féu una xicoteta introducció sobre l’orde cartoixà, introducció que ens deixà bocabadats perquè, entre altres coses, desconeixíem quasi tots els detalls d’aquest orde que Albert ens anà explicant en la introducció.
Tot seguit començàrem la visita a l’exposició en què, alternadament, Albert i Josep anaven explicant-nos cada un dels quadres i fotografies que s’hi troben, cosa que ens donava una visió completa dels diversos autors de les pintures i les edificacions cartoixanes de la província cartoixana de CATALUNYA. Perquè cal dir que, fins fa poc, a la península ibèrica, totes les cartoixes existents pertanyien a l’única província cartoixana de Catalunya. I no passava res. I quan dic única dic única i dic que les de Portugal també hi estaven incloses.
Aprofite per dir que fa uns anys tinguí l’ocasió de visitar la Cartoixa de Portaceli a Serra. Amb dos companys d’institut demànarem de visitar-la i ho acceptaren. I fou una visita d’aquelles que deixen empremta perquè el Pare que ens féu de guia estigué tres hores amb nosaltres i poguérem veure tots els indrets que la conformen.
Quan acabà la visita (encara que haguérem pogut estar-nos-hi tot el dia en el Museu i continuar el dia següent), férem un xicotet descans on aprofitàrem per deixar córrer la imaginació i “arreglar el PV”. I a més a més, l’amic Josep Blesa ens donà algun detall de la vida política del PV que no podem reproduir ací. Ens férem la fotografia que il.lustra l’apunt i alguns marxaren (tenien compromissos) i altres caminant anàrem al barri del Carme per tal de dinar. Josep Blesa ens dugué pels carrers on havia jugat de xicotet i ens indicà un lloc on podíem dinar. Ens quedàrem Adrià, Dani i jo mateix. Seguírem la conversa (ara sobre diversos aspectes del que ens trobem pel nostre País), i després de dinar i prendre’ns el cafenet ja procedírem a tornar cap a casa.
La pròxima visita prevista és a l’Església del Carme, rehabilitada per Josep Blesa i de la qual és pàrroc En Josep Canet Canet, de Llutxent. Us ho direm en temps. I si us hi voleu apuntar ja ho sabeu. Bon dia. I gràcies per tot.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo vaig rehabilitart una petita part de la sagristia. La rehabilitació actual, a l’engrós, l’ha feta un altre arquitecte. Que per cert està impressionant de ben feta.
Una abraçada