Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
15 de juliol de 2013
0 comentaris
VILLARGORDO DEL CABRIOL
Situat a la comarca de la Plana d’Utiel, a l’extrem occidental de la província de València, en els límits amb la província de Conca. La part oriental del terme presenta una plana que en realitat és una prolongació de l’altiplà de Requena. La seva altitud és de 800-850 metres d’altura sobre el nivell del mar. En la meitat sud-oest es troba la serra de Moluengo. A la part oest del terme el terreny s’enfonsa uns 200 metres a la vall excavada pel riu Cabriol, que serveix de límits amb la província de Conca, i que desemboca a l’embassament de Cofrents. La superfície conreada abasta la meitat del terme en el qual principalment es produeixen vinyes, la vinificació ha portat a la creació de diverses cooperatives. En menor escala també es conreen cereals, oliveres i ametllers. A la terra no conreada encara es troben algunes alzines, que avui dia en gran part han estat substituïdes pels pins blancs i on no es troben aquests, creixen matolls de coscoll, ginebre, romers i argelagues. La construcció de la presa de Contreras va suposar mà d’obra, que va portar amb si un increment de la seva població, concloses aquestes obres hi ha hagut un significatiu descens demogràfic. Actualment té uns 600 habitants. El poble es troba edificat en un petit turó, on conclouen els camps cultivats de l’altiplà i comença la zona muntanyosa. La parròquia té per titular a Sant Roc i pertany a l’Arxiprestat del “Beat Francesc Gálvez”.
En el terme es troben vestigis arqueològiques de l’Edat del Bronze, de l’època ibèrica es troben restes d’una possible necròpolis a la partida de Moluengo, que
ha proporcionat ceràmica amb decoració geomètrica pintada. Dels temps de la romanització es coneixen les ruïnes d’una vila rústica, amb abundància de ceràmica sigillata, hispànica i clara. Va ser conquistada per la corona de Castella en 1219. Va pertànyer com llogaret al municipi de Requena fins començament del segle XIX. En 1833, amb les poblacions de la comarca, va entrar a formar part de la província de Conca, el 1851, va ser incorporada a la província de València.
Villagordo del Cabriel va pertànyer des sempre a la diòcesi de Conca, l’11 de juliol de 1960, va ser desmembrada d’aquesta diòcesi i incorporada amb els pobles veïns a la de València. Va ser creada parròquia en 1574. El seu temple parroquial és d’estil neoclàssic, amb torre quadrada i cúpula. Celebra les seves festes patronals a Sant Roc.
PD: La imatge és de: http://www.villargordodelcabriel.es/
Comparteix això:
Relacionats
Constitució i llengües ?minoritzades?
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!