Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
21 de maig de 2013
0 comentaris
VILAMARXANT (CAMP DEL TÚRIA)
Situat a la comarca del Camp del Túria, a la riba dreta d’aquest riu, al lloc en què deixa la zona muntanyosa i s’endinsa en la plana valenciana. En ser una zona de transició entre la muntanya i la plana les muntanyes ocupen més de la meitat del seu terme. A la part de la plana troben diversos turons denominats les Rodanes, que no arriben a superar els 350 metres d’altitud. A més del riu Túria que creua el terme es troba el barranc de Teulada que passa pel costat del poble, per desembocar per la dreta d’aquest riu. Un 80 per cent del terme està dedicat al cultiu, en gran part de secà, on es conrea vinya, fruiters, oliveres, entre d’altres. En el regadiu es conreen cítrics, arbres fruiters i hortalisses. Recentment Vilamarxant ha experimentat un notable desenvolupament industrial, que ha estat causa d’un increment de la seva població. Les característiques topogràfiques del poble de Villamaxant mostren un aspecte agrest amb carrers estrets i costeruts. Actualment té uns 7500 habitants. La parròquia té per titular a Santa Caterina, verge i màrtir i pertany a l’Arxiprestat de “Sant Vicent Ferrer “.
En l’Edat de Bronze va estar habitat aquest terme, ja que s’han trobat les restes d’un poblat a l’Alt dels Castellets, amb ceràmica d’aquella època. Dels
temps de la romanització s’han trobat vestigis d’una interessant vila rústica a la partida de la Villalba, en què es contemplen encara murs d’edificacions, restes d’un aqüeducte que es conserva al barranc de la Muxolina i en 1872 s’ha trobat una làpida amb una inscripció llatina. En 1238 el rei Jaume va donar al poble i el seu castell a Pere Cornell. En 1251 el mateix rei el va permutar a Eximén Pérez d’Arenós pels pobles d’Onil i Castalla, que li interessaven per la seva situació fronterera. El 28 març 1335 va obtenir la jurisdicció de Vilamarxant Blai Maça de Verga, després va passar a la família dels Montcada i la dels Granulleres, posteriorment als Villalba, i finalment al duc de Gandia.
La parròquia data del segle XIV. En temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera tenia 14 cases de cristians vells i 80 de moriscos. Durant molts anys l’antiga mesquita va servir com a temple cristià. A final del segle XIX es va construir l’actual temple parroquial, de notables proporcions, a imitació de l’Església de la Companyia de Jesús de València. Celebra festes a la titular i patrona, Santa Caterina i al Crist de la Salut a final d’agost
PD: aquest apunt és una traducció del full ALELUYA, de l’Arquebisbat de València. Per a quan la versió en la nostra llengua? I també denuncie que la pàgina web de Vilamarxant no tinga versió valenciana. Així és com el PP defensa les senyes d’identitat… amagant-les. La foto és de http://www.panoramio.com/photo/11797390
Comparteix això:
Relacionats
LA FAMÍLIA? BÉ, GRÀCIES
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!