Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

6 de juny de 2013
0 comentaris

VILALLONGA (LA SAFOR)

Situat a la comarca de la Safor, al sud-est de la província de València, en les
vessants septentrionals de la serra de la Safor, en els límits amb la província d’Alacant. El terme el forma una vall pel centre discorre el riu Serpis buscant el mar. Els terrenys no cultivats comprenen un terç del total del sòl del terme que es troben coberts de boscos de pins. El terreny conreat comprèn unes mil hectàrees de secà, en què es produeixen oliveres i arbres fruiters i unes 500 hectàrees de regadiu on es conreen cítrics i hortalisses. La població ha tingut en aquests últims decennis un important desenvolupament industrial que ha estat causa d’un notable creixement de la seua població. Actualment té uns 4.000 habitants. La parròquia està dedicada als Sants Reis i pertany a l’Arxiprestat de “Mare de Déu del Rebollet”.
 
En diversos llocs del terme s’han trobat vestigis arqueològics corresponents al neolític. De l’època romana s’ha trobat una vil · la rústica, en les ruïnes es va trobar en 1891 un epígraf llatí gravat en pedra. En temps de la fundació del Regne de València la vall estava poblad per diverses alqueries musulmanes, dominades per un castell que el Rei Conqueridor va denominar com una “rocha, gran e forta”. La juridiscció sobre el castell i la vall la van ostentar diverses famílies, finalment el senyoriu el va ostentar la família Borja, fins a la seva abolició en les corts de Cadis en 1812. En la delimitació de les províncies, en un principi va pertànyer a la d’Alacant, per Reial Ordre del 21 de novembre de 1847 es va incorporar a la de València.
 
En temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera hi havia a la vall sis pobles amb una església dedicada a Sant Llorenç. Després van quedar tres masos: Cais, la Font i l’Alcúdia, que van formar l’actual poble de Vilallonga. El temple parroquial, data de 1718, és espaiós, amb tres capelles per banda, creuer i cúpula. Té diverses obres de valor artístic. Té ermites dedicades a Sant Antoni Abat i Sant Antoni de Pàdua, a Sant Josep i a Sant Llorenç. A l’ermita de la Font, construïda sobre un penyal, del qual neix una font, té 6 altars i cúpula i és d’estil corinti, en l’altar major es venera la imatge de La Mare de Déu de la Font, que és la patrona de Vilallonga, de la troballa s’explica una piadosa història, i a la qual se celebren les festes patronals a l’octubre.

PD: La imatge és de  http://www.panoramio.com/photo/2660603. El text és una traducció del full ALELUYA, de l’Arquebisbat de València, aquell on parlen la LESUAPV.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.