Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
16 d'abril de 2008
3 comentaris
“Vicent Ventura i jo vam ser molt amics” són les paraules amb què
ahir començava el seu parlament Francesc de Paula Burguera en ser-li concedit el Premi “Vicent Ventura” de la Universitat de València. Aquest premi li fou atorgat per “la seua trajectòria cívica, democràtica i de compromís amb el País Valencià”. I va acabar amb la petició que també existesca “memòria històrica” de les nostres mancances com a poble” per tal de remeiar una lacra història, segons Burguera: “Els valencians no fem por”. Sols em queda, a més de comunicar-vos la meua alegria per tenir homes com Francesc de Paula, dir-vos que m’haguera agradat poder acompanyar-lo ahir, com també em deia un amic per e-mail. Però no sempre podem fer allò que desitgem.
ENHORABONA!!!!
ENHORABONA!!!!
Comparteix això:
Relacionats
Testament de Dom Christian de Chergé, prior del monestir de monjos de la Trapa de la Mare de Déu d l’Atles a Tibhirine
A PERSONAL
UN SOMRIURE
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un gran home, no té dubte, en Vicent Ventura, en la reconstrucció nacional del País Valencià. Un nom, un home, colgat en l’oblit i que cal vindicar per la seva honestedat, tossuderia, i catalanitat.
Enhorabona, també, a en Francesc P. Burguera, amic d’en Fuster i fundador de PNPV, intent de bastir un centre polític valencianista.
Pere Meroño
La veritat és que, essent una figura entre tantes del valencianisme de l’últim bon grapat d’anys, la de F. de Paula Bruguera té un valor doble per la seua excepcionalitat. Els valencians hem arribat a interioritzar, sovint equivocadament, que no es pot fer valencianisme (amb coneixement, pallassades a banda) si hom no és d’esquerres (i molt!) – i el motiu per a aquest error és la infreqüència amb què ens topem amb homes com Bruguera. Espere que en un futur (i com més aviat millor) puguem superar aquesta xicoteta trava: els qui ens creiem d’esquerres (vés a saber si ho som de veres) no tenim cap interés per monopolitzar la valenciania…
Sempre he admirat la trajectòria cívica i polítca de Francesc de Paula i Burguera, a qui li han fet la vida impossible, perquè els feia por. El País Valencià una vegada més, com sempre, no ha sabut veure la inteligència d’un Valencià i valencianista que havera pogut fer possible que als valencians se’ns tingura en compte. Però hem desdenyat Burguera, així com totes les persones que realment estimen la seua terra de veritat i sense complexos.
Molts anys sr. Burguera