Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

20 de març de 2011
5 comentaris

Viatge (pensat i fet) a l’estranger

     Dimarts deia al facebook que me n’anava (PENSAT I FET) a l’estranger. I no mentia. Com que tenia per davant una poquets dies de descans i em calia desconnectar (VERITABLEMENT) de la tasca diària, vaig reservar una estada de tres dies en un hotel i dimecres, cap a les 10h00, eixia cap a Madrid. Si algú no considera Madrid, o la resta de l’anomenat estat espanyol, estranger és el seu problema. Jo (i dic jo) cada dia ho tinc més clar. 

     Arribava cap a les 15h30. Com que duia GPS era fàcil arribar a l’hotel de destinació. L’hotel estava bastant pròxim al centre de la ciudad, cosa que em permeté poder fer passejades i alguna que altra visita. Aqueixa vesprada, i després de descansar del viatge, vaig fer cap al centre on sempre hi ha animació. Ja se sap la Porta del Sol, Montera, etc. Per cert, cada vegada passava per davant de l’IES “San Isidro”, és que on hi ha sempre en queda. I aqueixa nit vaig agafar el llit amb molta gana i bastant prompte. El viatge cansa, com li deia a un amic per telèfon a l’endemà.

     Al dia següent, com que feia molts anys que havia estat a Toledo i no recordava massa la ciutat Patrimoni de la Humanitat, vaig desplaçar-m’hi. Haig de dir que el Toledo que jo recordava no tenia res a veure amb el de l’actualitat (i per a millor). El Toledo que jo recordava (i jo en aquell moment no conduïa) era un Toledo apagat, estret, costerut, amb molts problemes d’aparcament, etc. I avui dia d’això no queda res. La joia que m’interessava revisitar era la Santa Església Catedral Primada (ja se sap, la CEE encara no se n’ha assabentat o no se n’ha volgut assabentar que la Seu Episcopal de Tarragona és tant o més Primada que la Toledo, però deixem-ho estar). Haig de dir en favor de l’administració de Castella la Manxa que a les persones que tenim un grau de discapacitat ens consideren “convidats” a l’hora d’entrar en museus, catedrals, etc. I per tant l’entrada la vaig tenir gratis. És el que s’anomena “discriminació positiva”. De la Catedral de Toledo poc us puc dir que no sapieu si l’heu visitada. Destaque La Capella Major, la Sacristia, el Cor, la Capella de San Ildefonso, el Tresor, el Claustre (en restauració i no visitable ara) i la Capella de Sant Blai. Una veritable joia que almenys una vegada en la vida cal visitar. 

     Després de la visita, passegí pels carrers del centre. És una ciutat d’uns 60.000 habitants, més xicoteta que Gandia, i molt assequible per al passeig i les visites. Després de dinar, reemprenguí la tornada a Madrid. Vaig descansar per tal de fer una eixida nocturna.

     L’eixida noctura va consistir en un passeig de nou, sopar en un restaurant molt acollidor i prendre una copa en la nit de dijous de Madrid. Em va cridar l’atenció que això del “botellot” és comú a l’anomenat estat espanyol. Molts joves anaven amb les bosses carregades de beguda i refrescos. I a descansar de nou. 

     D’aquest dia no tinc cap fotografia perquè no vaig previndre de carregar la bateria. Me n’adoní en arribar a Toledo.

     PD: Queda divendres (amb anècdota inclosa). Seguiré explicant-vos l’eixida. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Espanya és un país de països preciosos. Veure-la amb ulls d’estranger és quelcom que ajuda a esbrinar moltes coses que ni els propis ‘lugareños’ són capaços d’observar i meravellar-se.
    Jo hi he viatjat sovint. Hi he treballat també.
    Una abraçada.

  2. … viatjar és un bon remei contra el localisme i l’estretor de mires, (¿¡!?).

    Contràriament, crec que el millor de viatjar a l’estranger és adonar-te’n, quan estàs allunyat de la terreta, de com l’enyores. Tornar més arrelat.

  3. Salut Àngel! Me n’alegre molt que t’haja agradat “l’estranger”. És ben cert que es tracta d’un estranger una mica curiós perquè quan compartíem la bandera tricolor que apareix a la capçalera del teu blog, durant un temps, la capital d’eixe “estranger” va ser València… En fí! Si et sembla bé, continuem debatint i dialogant encara que jo continue amb el meu “problema”  i tu amb la teua “solució”. Una abraçada, Àngel!
    🙂

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.