Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
21 de març de 2011
0 comentaris
Viatge (pensat i fet) a l’estranger (i 2)
Divendres volia seguir la no-planificació del viatge (per allò del pensat i fet). I com que sempre ve de gust visitar el Museu del Prado, la intenció fou bona però el resultat catastròfic. No us preocupeu: he tornat sa i estalvi, però vull fer-vos saber quin va ser el tracte rebut a les portes de la pinacoteca.
En arribar, com sol passar, hi havia una cua una miqueta llargueta. Com que tinc la tarja de la Conselleria de Benestar Social de la GV (amb una discapacitat del 41% però no vaig amb cadira de rodes) i a Toledo m’havia servit com a discriminació positiva per tal d’entrar a la Catedral com a invitat i sense fer cap cua, vaig pensar que al Museu del Prado no podia ser menys. N’estava molt equivocat. En primer lloc, haig de dir que em vaig trobar amb un conegut i vam decidir d’accedir tots dos plegats al Museu. Vaig parlar amb un PL i li vaig preguntar què havia de fer per tal de fer valdre els meus drets com a persona discapacitada (“tontito”, segons Celia Villalobos -PP-), em va dir que en un costat de l’entrada (en la cua) hi havia una persona del Museu, que li ho preguntara. I això vaig fer.
Una vegada plantejada la qüestió -i tenint en compte que érem dues persones (l’acompanyant i jo)-, em va dir que a mi sí que em deixava passar amb la tarja però a la persona acompanyant, no. Li vaig dir que era la primera vegada que em passava una cosa així, que no tenia sentit -si anàvem plegats- que entrara jo i l’acompanyant haguera de fer la cua, que a qualsevol altra comunitat autònoma sempre actuaven així -entra l’acompanyant i la persona discapacitada-, que pensava que estàvem a Espanya, però cada vegada ho tenia més clar que, almenys, el territori Museu del Prado no ho era, etc. Com que no atenia a raons -fins i tot em va arribar a dir que, si anara amb cadira de rodes, no hi hauria cap problema-, li vaig demanar de formular una queixa. La contestació fou d’antologia. Sí la podia formular però després de treure l’entrada, cosa que venia a significar (al meu entendre) que li donava la raó. Li vaig dir que de cap manera, que entràvem tots dos o ningú. I així fou: no entràrem cap dels dos. Ens haguérem d’anar al Museu Thyssen-Bornemisza, on tinguérem totes les facilitats per tal d’accedir-hi. L’entrada que vaig abonar fou la reduïda, i l’altra persona la general.
Abans de marxar al Museu Thyssen-Bornemisza, vaig tornar a veure el PL i li vaig contar què m’havia passat. I em digué, entre altres coses, que a la PL, encara que estiguen davant del Prado per allò de l’ordre, no els deixen fer servir els serveis del Museu. Si en voleu més, pareu el cabàs.
Abans de marxar al Museu Thyssen-Bornemisza, vaig tornar a veure el PL i li vaig contar què m’havia passat. I em digué, entre altres coses, que a la PL, encara que estiguen davant del Prado per allò de l’ordre, no els deixen fer servir els serveis del Museu. Si en voleu més, pareu el cabàs.
Al Museu Thyssen-Bornemisza poguérem admirar l’exposició Heroínas, amb obres de’Edward Hopper, Pipilotti Rist, Peter Paul Rubens, Marina Abramovic, Edgar Degas, entre d’altres. Una meravella d’exposició. En acabar la visita, férem un altre passeig, dinàrem prop de la Porta del Sol, i després cada u seguírem la nostra marxa.
A la vesprada, volia anar al cinema, però tenint en compte que dissabte havia de tornar a casa, vaig preferir descansar, eixir a sopar després (en una taverna formatge i anxoves amb bona cervesa), i després de passejar una miqueta el sopar a descansar.
Dissabte, cap a les 10h00 eixia cap al poble. Encara que pensat i fet el viatge m’ha servit per tal d’aprendre alguna coseta que no sabia i reveure alguna meravella de les tantes que hi ha al món.
Les poques fotos que vaig fer estan penjades al facebook.
Dissabte, cap a les 10h00 eixia cap al poble. Encara que pensat i fet el viatge m’ha servit per tal d’aprendre alguna coseta que no sabia i reveure alguna meravella de les tantes que hi ha al món.
Les poques fotos que vaig fer estan penjades al facebook.
PD: Se m’ha oblidat dir-vos que em vaig trobar en un bar Enrique San Francisco i pel carrer Hugo Silva.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!