Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Avui, dimecres, plou lleugerament al meu poble. Igual que ho deu fer a la resta de pobles de la nostra Vall. La pluja em relaxa, cosa que em cal després del matinet que m’han fet passar a classe els meus "benvolguts" alumnes de 1r B (batxillerat) de l’Ausiàs March de Gandia.

La classe ha començat a les 9:40. Com sol passar últimament, un grupet d’alumnes tenia examen o en tenen demà -no ho sé-. La resta, a aqueixa hora, sol estar un poc desficiosa perquè és l’hora abans del pati i tenen gana. M’agradaria que véreu a alguns i algunes -d’aquestes ben poquetes- com mengen. El tema d’avui anava de la Decadència al País Valencià. És un tema que faig en molt poc de temps. El tema no té molt a treure i l’explique com un recorregut ràpid des del Segle d’Or de la nostra literatura fins a la Renaixença (1833). Però sabeu quina era la principal preocupació de l’alumnat del grup? Endarrerir la prova que tenen dimecres que ve. Aqueixa era l’única preocupació que tenien. Ni Decret de Nova Planta, ni Felip V, ni els Goigs a sant Josep. Res. Únicament volien que la prova no siga el dia que elles i ells havien triat quan vam fer la planificació de la 3a avaluació. I què farem? Foc o fugirem? Per això, les persones que m’escolten en un àmbit privat em senten dir que m’agradaria que aqueixos "cabets privilegiats" que elaboren i dictaminen sobre ensenyament baixaren a les aules alguna vegada. Segur que no dirien les bajanades que els escoltem. Bona vesprada.