Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
VESPRADA DE PLUJA, TRONS I…
Avui, per fi, hem començat el curs. Sóc tutor d’una classe de 4t (concretament el grup A) d’uns 19 alumnes. Així sí es pot treballar i treure’n profit. No els he tingut mai (una alumna que repeteix, sí) a classe. Per tant no us puc dir molt més. Semblen bones personetes, amb ganes d’acabar l’ESO, tenir el Graduat Escolar i, crec, una part seguir estudis de batxillerat. Farem tot el que podrem perquè ho assolisquen.
Ara bé, les notícies que vam llegir i/o escoltar fa uns dies sobre la promoció de 1r a 2n de batxillerat no m’han agradat gens. I no solament no m’han agradat sinó que si s’aplica, pobre batxillerat. Mireu, com sabeu, de vegades hi ha cartes al director que diuen molt clarament i bé el que fa al cas. Ací en teniu una.
Federico Gómez Pardo – Girona
EL PAÍS – Opinión – 14-09-2007
La ministra Cabrera justifica el que se pueda pasar curso en bachillerato con cuatro asignaturas suspendidas, con el único argumento de que así se evitará el abandono de muchos alumnos que se encuentren en estas circunstancias. En función de 40 años dedicado a la educación disiento de la señora ministra. La experiencia nos dice que los abandonos no suelen ser por tener que repetir, sino por una serie de fracasos acumulados que no se solucionan pasando curso sin tener conocimientos suficientes. Y si abandonan y se ponen a trabajar, quizá es lo mejor que pueden hacer. Ni es obligatorio ni siempre es conveniente hacer el bachillerato. Un alumno de 1º de bachillerato que pase a 2º con cuatro asignaturas suspendidas, en el 95% de los casos, es porque tiene mala base y es casi seguro que tendrá que repetir 2º; difícilmente un mal estudiante va a poder con las cuatro asignaturas suspendidas más las del curso siguiente. Y si tiene que hacer el bachillerato en tres años, es mejor que repita en 1º que en 2º.
El dar muchas facilidades no es que estimule precisamente la cultura del esfuerzo; por el contrario, suele desmotivar a los compañeros de curso que, habiéndose esforzado, ven al que no ha trabajado a su mismo nivel. Y es precisamente la carencia de esfuerzo la principal causa del fracaso escolar que padecemos.
P.S.: El logo que he adjuntat pertany al primer centre on vaig impartir docència ja fa uns anyets. Era l’IES "Ribera de Sió" d’Agramunt (L’Urgell)
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt benvolgut Àngel. Sincerament no sé ja on anirem a parar. La carta aquesta d’opinió es queda curta, ben curta, en referir alguns dels punts més importants del problema. Ara mateix estic molt lluny d’aquesta problemàtica educativa (en visc altra -ja ho saps- totalment diferent i puc assegurar-te que pitjor), però he fet bastants anys classes a primer i segon de Batxillerat i la nova mesura m’espanta. Com vas a preparar la gent que de bona veritat vol estudiar per a les proves del PAU si estàs envoltat de brètols fills (mimats) de son pare i de sa mare que no fan més que boicotejar-te la classe i que estan allí perquè en cas contrari estarien treballant. Ara quatre assignatures suposen una porta molt oberta. Crec que si els alumnes i els pares saberen bé què vol dir la cosa, serien els primers en protestar. La qualitat de l’ensenyament se’n va a l’ample. Les universitats acabaran fent temaris de Batxillerat… per a que no hi haja fracàs. Com diuen al meu centre, entre els alumnes hi ha una baixa tolerancia de la frustració, com a tota la societat, i encara els donem ales…