Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
22 d'abril de 2013
0 comentaris
VENTA DEL MORO
Dedique la traducció )de l’apunt) a En Vicente Garrigues Sáez (acs), sacerdot que fou rector de les parròquies de Benicolet i Terrateig, i que nascut a Bunyol, la seua primera destinació fou a aquest indret. Després ja passà a Setaigües, i finalment, abans de la jubilació, pertanyé al Servei Sacerdotal per a la Immigració a Suïssa.
Municipi
situat a la Plana d’Utiel, en l’extrem occidental de la província de València. El terme a la part nord-est forma part de l’altiplà de Requena, i és per tant pla, a la part central es troba la vall de la riera d’Albosa i els seus afluents de les rambles de Bullana, l’Aladroc, el barranc de Varejo o de les Fuentecillas, pel nord-oest penetren uns plecs muntanyosos, el cim dels quals, el pic del Moluengo, amb 1038 metres d’altitud, marca la línia divisòria entre les conques de la rambla Albosa i el riu Cabriol. Una meitat del terme està conreat en què abunden les vinyes, de les quals es cull raïm per transformar-lo en vi, també es conrea però en menys proporció l’olivera i l’ametller. Amb les aigües de les rambles i algunes fonts es conreen pomeres, hortalisses, plantes farratgeres i cereals. A la zona muntanyosa la vegetació està formada per pins, carrasques i alzines. Venta del Moro es troba edificada en el marge esquerre de la rambla Albosa i els seus carrers són tortuosos i costeruts, té diverses pedanies, amb què va arribar a tenir en 1940, 3600 habitants, però des mitjan segle XX, davant la improductivitat del terreny, i la manca d’indústria, ha anat despoblant-se, produint un èxode de la seua població als nuclis industrials de Barcelona i València. Actualment no arriba als 1500 habitants.S’han trobat vestigis arqueològics dels temps antics i concretament queden les ruïnes del que va poder ser un pont romà en el riu Cabriol i algunes restes de ceràmica de la mateixa època. Venda del Moro, amb els seus llogarets, van ser conquerits per la Corona de Castella en 1219, formant part del territori de Requena, del qual va emancipar-se al segle XVIII. Juntament amb tota la comarca de Requena i Utiel es va integrar en el regne de València en 1851, amb ocasió de la delimitació de les províncies. En l’aspecte eclesiàstic des sempre va pertànyer a la diòcesi de Conca, fins l’11 de juliol de 1960, que es va segregar d’aquesta diòcesi incorporant-se a la de València. El caseriu de Venta del Moro, capital municipal, té per titular de la seua parròquia a la Mare de Déu del Loreto. Les seues pedanies: Jaraguas, la seua parròquia té per titular a Sant Francesc Xavier; Casas de Prada i Casas de Moya, a Sant Antoni Abat, Casas del Rei, a la Mare de Déu de la Mercè, les Monges, a Nostra Senyora del Carme. Els Marcos, si bé és una pedania de Venta del Moro, en l’aspecte eclesiàstic és un annex de Caudete de les Fonts, que té per titulara Sant Isidre.
PD: Aquest apunt és una traducció del full ALELUYA, de l’arquebisbat de València. Per a quan tenen previst fer-ne una edició en la nostra llengua?
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!