Us deixe la traducció del text:
“La exsubsecretaria d’Agricultura, Amparo Montoro, explicava les bondats de la gestió agrícola valenciana a una comitiva búlgara interessada a copiar idees. Un 30 de octubre de 2012. El passeig triomfal per l’edifici de la Cigonya, seu de la conselleria, es va interrompre de forma abrupta per un fos a negre. Gas Natural va tallar la llum per impagament. L’anècdota il · lustra la dificultat de ser venedor quan el producte flaqueja. El president Fabra reclama un gran pacte per reflotar la imatge d’aquesta nostra comunitat. Ximo Puig, voluntariós que és l’home, està ficat a comercial. Sempre que pot, fica la falca de la marca València. D’això poden donar fe interlocutors seus de l’altra banda les fronteres valencianes com Cándido Méndez, Ignacio Fernández Toxo, Joan Rossell o el mateix Rubalcaba. Sense ànim d’imitar Juan Roig com a musa que inspira al cap del Consell, aquest podria fer una llista de pràctiques poc higièniques perpetrades en els últims anys i remetre’l a amics, coneguts i companys de partit perquè no es repeteixin “Nunca Máis”. Desterrar episodis de corrupteles, sovint barroers, no seria mala estratègia per combatre la conspiració internacional contra la barraca, orquestrada per la BBC i The New York Times.
Sacrilegis. Per tal de facilitar la feina del president, heus ací una relació d’esdeveniments succeïts que seria qüestió d’eradicar per recuperar la reputació. 1-La germana Bernardina, de les carmelites descalces de Oriola, va i li lliura a l’alcalde Luis Fernando Cartagena 49.000 euros per a obres socials. Amagar els diners en un piano, després hi va portar i va falsificar factures per fingir la seva despesa en habitatges socials. 2 – Canal 9 va pagar 7.500.000 a una constructora (Teconsa) perquè s’encarreguera del muntatge audiovisual de la visita del Papa. Després van adjudicar a una empresa audiovisual (Apogee) la seguretat de la missa al Parotet. 3-Es van llogar 7.000 urinaris i sis anys després es devien els dos milions d’euros que van costar.
4-La constructora a la qual li van encarregar muntar pantalles va desviar milions en comissions. I va ser l’única empresa que va cobrar abans que Ratzinger trepitjara València. 5-No queda bé que el director de l’Institut Valencià de la Discapacitat (Ivadis) desvie 100.000 euros a comptes que no són les dels proveïdors que esperaven cobrar. 6-No cal gastar 150.000.000 públics en un aeroport que a poca embranzida que agafe l’avió envaeix l’aeròdrom veí. 7-Ni inaugurar el velòdrom sense que enlaire ni aterre un sol avió. 8-Com que no té activitat l’aeroport, no cal un director i menys que cobre 84.000 euros per dirigir una granja de conills silvestres amb pista. 9-Tampoc sembla raonable gastar 456.521 euros en falcons perquè no ha nascut el colom que amenace la seguretat d’enlairaments i aterratges fantasmes.
10-La pell de la marca València es mantindria més llisa amb càrrecs públics que tinguin menys sort que Carlos Fabra, a qui li ha tocat la loteria 10 vegades en 12 anys. 11-Santiago Calatrava es va equivocar en els càlculs d’estructures i volums de les piràmides de la Ciutat de les Arts i va incorporar ocurrències. Es van premiar les seves «reflexos» pagant-li el 12% sobre el cost real de l’obra perquè s’embutxacarà 94.000.000, en comptes dels 52 que hauria rebut cobrant segons pressupost inicial.
El 0,7% immobiliari. 12-Es van ingressar 15 milions a aquest paisà de Benimàmet, amb residència fiscal a Zuric, per una maqueta amb tres torres enroscades que toquen tant el cel que no són d’aquest món ni hi ha Déu que les construesca. 13-En la tasca de empolainar la imatge, els diners per Cooperació, el del zero coma set, no ho hauria repartir una banda de set. Ni s’hauria de destinar a comprar dos pisos i dos baixos al carrer Ausiàs March. No de Chinandega, a Nicaragua, sinó a València. 14-Altres ajudes van servir perquè Augusto César Tauroni, eternament a rebuf de Rafael Blasco, comprara dues barraques a Miami. 15-En aquesta missió de rentar, centrifugar i planxar la marca, sobren pagaments de 4,2 milions per una foto amb el gendre del Rei. 16-Està de més convidar a Corinna Sayn, amiga del monarca, ni Jaime de Marichalar a un convit amb barra lliure d’una estafa anomenada Summit que mai va haver muntar. 17-El Consell de l’emperador Zaplana va pagar 6 milions d’euros lliures d’impostos per una foto (la més cara de la història) amb Julio Iglesias en sis preses internacionals. Ni un milió en banquets per nadius i valencians que van viatjar a Moscou o Orlando a menjar paella, mentre juliol deia que l’arròs li dóna energia per «fer l’amor tres vegades al dia».
Diners fecals. 18-Un altre Consell, el de Francisco Camps, va pagar 380.000 euros perquè Urdangarín muntara uns Jocs Europeus que mai es van jugar. 19-Canal 9 va contractar per 634.000 euros tres reportatges que no valen 10.000 i finalment apoquinà 300.000 a una productora lligada a un directiu de TVV. 20-L’expresident Camps es va deixar entabanar per un bigoti velazquiano anomenat Álvaro Pérez, aconseguidor de contractes públics a força d’hipnotitzar amb regals, te i simpatia, que diria Zaplana, i una mica més. 21-Les «traductores» romaneses contractades pel poliimputat exgerent d’Emarsa, l’infermer Esteve Costa, no haurien de traduir al club Les Mimosas de Benidorm. No és lloc per concentrar-se. 22-Desfalcar més de 25 milions inflant el preu del tractament de fangs a la depuradora de Pinedo és elevar la merda a l’enèsima potència. I això no neteja, ni fixa, ni dóna esplendor a la imatge de València.
Són despropòsits i corrupteles de la variant bananera, que a sobre danya més la imatge que la corrupció d’alta costura o la «pret-à-porter». Somiar amb ressuscitar la marca en aquestes condicions és voler vendre gel a Sibèria. Si aquest país fóra un restaurant, caldria constatar que la immensa majoria del personal és gent honrada, polítics inclosos, que s’esforça a pelar creïlles, setinar i donar-li al bufador de cuina, l’I + D + i dels fogons. El problema és que uns cuiners conspiradors del terreny fiquen entrebancs sorpresa a la sopa. Avui un pèl de bigoti, demà un escarabat. I així no es pot entrar en cap guia «gourmet» encara que altres bars també serveixen brou amb rata flotant. Encara que la inspecció sanitària, amb toga i punyetes, deixe molt a desitjar.”
