Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Ens estem acostumant a viure en una crisi. Però és sa que no se’ns oblide que la crisi està ahí i que és una crisi económica. financera, laboral, cultural i social. Els símptomes d’aquestes crisis són els aturats, les famílies amb grans dificultats per tal de cobrir les necessitats bàsiques, la por a perdre el treball, la ràbia continguda per la forma d’actuar dels bancs. I el desprestigi que els polítics de l’arc parlamentari han aconseguit davant la ciutadania.

     No tots estan en crisi. La banca segueix amuntonant riqueses. Les multinacionals del petroli, de la telefonia, de les energies alternatives, de la mineria, de l’automòbil, de la nanotecnologia, dels productes de farmàcia… segueixen negociant en tot el món assolint suculents beneficis. Tampoc no estan en crisi els que ocupen graons alts de l’Administració. En aquesta categoria s’inclouen també els polítics PROFESSIONALS o SEMIPROFESSIONALS.

     La crisi es manifesta en una idea o principi d’actuació que es podria definir com un “campe qui puga”. La crisi està recolzada en una espècie d’individualisme egoista que el pensament neoliberal s’està encarregant d’alimentar i de fomentar per tots els mitjans, especialment pels mitjans de comunicació i de difusió d’ideees o millor de contravalors. La crisi està sostinguda i recolzada en una “espècie de complicitat no vergonyant” de grans capes dels ciutadans. La societat és així una societat “DES-ANIMADA”, sense esperit, i per això utilitzada, manipulada, sense energia. Semblaria que es conforma a omplir el budell i tindre el cap ocupat amb bagatel.les i cercar la felicitat desesperadament. En una societat així, els senyors del diner (tenen noms i cognoms en cada país) ho tenen fàcil per tal d’allargar la crisi i per tal de crear la seguent crisi dins d’altres vuit o deu anys.

     Hi ha una exida. No hi ha excuses. Som molts els que no suportem la injustícia, l’avarícia, l’individualisme egoista, l’alienació cultural. Som molts els que vivim i treballem des d’un esperit nou, des de l’esperit dels valors nous humans i, a la vegada, cristians.

PD: Text trobat a Santa Maria de Nassiu.