Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
12 d'abril de 2013
0 comentaris
VALLADA (la Costera)
Situat a la comarca de la Costera, a la vall de Montesa. El relleu del terme el configura el riu Cànyoles i la vall oberta en direcció nord-oest-sud-est, seguint la línia marcada per la serra Grossa, que flanqueja la vall per la part meridional i la serra d’Énguera, per la part septentrional. Gran part del terme és muntanyós, poblat de pinedes. Una quarta part del territori municipal està dedicat al conreu del secà, en què es conreen oliveres, vinyes, cereals, ametllers i altres fruiters. Hi ha unes 300 hectàrees de regadiu, on es conreen tarongers i fruiters. A l’agricultura Vallada uneix la fabricació artesanal i la indústria de mobles i cistelleria que ha permès el manteniment estable de la població. Actualment té uns 3.500 habitants. El poble es troba situat a la dreta del riu Cànyoles, entre aquest riu i la serra. La parròquia està dedicada a Sant Bartolomé i pertany al Arxiprestat de la “Mare de Déu de la Seu”.
Vallada es troba en plena Vall de Montesa, pas obligat entre les terres del litoral valencià i la Meseta de Castella, d’això que ja en l’antiguitat discorreguera una
calçada romana i estiguera habitat com ho mostren les troballes arqueològiques trobades. En temps dels àrabs era una alqueria que posseïa un castell de gran valor estratègic. El rei Jaume I el va donar a Bernat de Bellvís, repoblant el lloc en virtut de la carta pobla del 16 d’octubre de 1289. En 1319 va ser donat al senyoriu Magistral de l’Orde de Montesa, l’Orde tenia la seua seu a la veïna població que li dóna el nom, el mestre, Pere Lluís Galceran de Borja, li va concedir la independència amb el títol de vila en 1547. Es conserven encara les ruïnes del seu castell.
Del seu primitiva església parroquial no queda rastre, l’actual és obra del segle XVIII, d’estil renaixentista, amb adorns barrocs, havent estat restaurada en diverses ocasions. El curat va pertànyer a l’Orde militar de Montesa. Té tres ermites: Sant Sebastià, el Crist del Mont Calvari, a qui se li professa gran devoció i el Diví Jutge, aquesta última ermita es troba situada en el mateix lloc on es van col · locar les tendes de campanya, on es va concentrar la població, en ocasió del famós terratrèmol de Montesa esdevingut el 23 de març de 1748, que va destruir completament l’església i convent de Montesa, amb el consegüent eclipsi d’aquest orde militar.
PD: M’ha cridat molt l’atenció que la pàgina web de l’ajuntament no tinga l’opció valenciana (pel que fa a la llengua). I això que ja hem fet trenta anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983). Vergonyós!.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!