En el paviment es troben les laudes sepulcrals de l’arquebisbe Veremund Arias Teixero (1815-1824) i el canonge Francesc Pérez Bayer (1711-1794) i els sepulcres dels arquebisbes Marcelino Olaechea Loizaga (1946-1966) i Miguel Roca Cabanillas (1978-1992). En el centre hi ha la lauda sepulcral de Sant Tomàs de Villanueva, donació de la família Caudells Galea.
Al costat de l’Altar Major, en el costat de l’Evangeli, i adosat a un dels pilars es troba el púlpit gòtic, sobre columnes del mateix estil, probablement anterior al segle XIV, des del qual segons la tradició predicà Sant Vicent Ferrer. El 1982 amb ocasió de la visita de l’avui beat Joan Pau II a la Catedral fou incorporat un quadre del Sant, còpia d’Adolf Ferrer d’una taula de 1.500.
Forma part de la façana principal de l’edifici de la Catedral, al costat de la porta dels Ferros, s’aixeca la torre del “Micalet”, amb la seua ampla base octogonal, el perímetre de la qual és igual a l’alçada, que fa 58,80 metres d’alçada. Des de la terrassa es pot gaudir d’una extensa vista panoràmica. Es començà a edificar el 1381, costà 40 anys a construir-se i s’acabà el 1421. En l’exterior apareix sòbriament decorat pels prismàtics contraforts de les arestes i les primes motllures que assenyalen els divetrsos nivells o cossos que formen la torre. El cos superior té vuit arcs pintats, ornats a l’exterior amb motllures de gust gòtic, bastant ben aconseguits.
En un principi dirigí les obres Josep Franch, el 1414 consta la intervenció del mestre Pere Balaguer inspirant-se en obres similiars de Lleida, Narbona i altres ciutats, i que havia construït també les torres de Serrans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!