Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
27 de setembre de 2011
0 comentaris
Unes paraules de Lucho Espinal, jesuïta assassinat pels militars a Bolívia el 22 de març del 1980
Lucho Espinal, de nom Luis Espinal Camps, nascut el 2 de febrer de 1932 a Sant Fruitós del Bages, ingressà a la SJ (Companyia de Jesús) l’agost del 1949 i fou ordenat sacerdot el mes de juliol del 1962. Fou traslladat a Bolívia com a missioner, on lluità pels Drets Humans.
A més de jesuïta, fou cineasta, comunicador social i radialista en la seua tasca pastoral a Bolívia. Va ser detingut per paramilitars i torturat, i li arribà el martiri el 22 de març del 1980. Assassinat planificat pel govern de García Meza, Luis Arce Gómez i Guillermo Moscoso.
Entre altres estudis, estava en possessió de la Llicenciatura de Filosofia per la Universitat de Barcelona, la de Teologia per la Facultat de Sant Cugat del Vallés i especialitzat en cinema i televisió a l’Scuola Superiore de Giormalismo e Mezzi Audiovisuali de la Universitat del Sacro Cuore de Milano. Havia estat també professor de literatura grega i poesia llatina al Col.legi de Sant Pere Claver.
Les paraules les traduesc a la nostra llengua:
“Som torxes, i solament tenim sentit quan ens cremem; solament aleshores serem llum. Allibera’ns de la prudència covarda, que ens fa eludir el sacrifici i cercar seguretat. Gastar la vida no és quelcom que es faça amb gestos extravagants i falsa teatralitat. La vida es lliura senzillament, sense publicitat, com l’aigua de la font, com la mare que dóna el pit al seu fillet, com la suor humil del sembrador.
Ensenya’ns, Senyor, a llençar-nos a l’impossible, perquè darrere de l’impossible estan la teua Gràcia i la teua Presència: no podem caure en el buit. El futur és un enigma, el nostre camí es perd en la boira. Amb tot, volem seguir donant-nos, perquè Tu estàs esperant en la nit amb mil ulls humans que es desfan en llàgrimes.”
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!