Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

23 d'octubre de 2010
5 comentaris

Una reunió

     Un dia qualsevol en un institut qualsevol hi hagué una reunió del professor-tutor amb les mares i pares del grup d’alumnes. La reunió s’inicià puntual, com acostuma a fer aquest professor-tutor, encara que hi hagué alguna mare i pare que arribà una miqueta tard (ja sabeu allò de l’aparcament, la feina, etc.). Només començar la reunió ja li va cridar l’atenció al professor-tutor que una mare o pare mastegara xiclet, però per prudència no va dir res. 
     Començà la reunió, i en un punt de l’ordre del dia el professor-tutor és interromput per una mare o pare (la que mastegava xiclet) per tal de preguntar-li una qüestió que més avant el professor-tutor tenia previst tractar, qüestió que, encara que afectava a totes les mares i pares, era “bastant” personal en el moment en què fou plantejada. Però el professor-tutor ho deixà passar per allò de…
Seguia la reunió d’acord amb el que el professor-tutor tenia previst. I arribà a l’explicació de la “donació” de llibres de text (consisteix a fer-ne donació per al curs següent i en la mesura que la resta d’alumnat hi participa (en la donació) pot rebre’n… ve a ser com la donació de sang, exemple que el professor-tutor va posar per tal que quedara clar que mai la donació de llibres volia dir que, si en donaves quatre, en rebies quatre, igual que, quan dónes sang, no te’n posen mig litre en eixir. Aleshores el pare o mare del xiclet li diu al professor-tutor que així no ho havia explicat la tutora del curs anterior, sinó que havia dit que si en donaves tres en rebies tres, cosa que no podia creure el professor-tutor. En aquell moment la contestació del professor-tutor fou que del que haguera dit o no la tutora del curs anterior no se’n feia responsable, que enguany la donació funcionaria així, i sort tingué que, entre els pares hi havia dos membres de la directiva de l’AMPA que així ho afirmaren. Finalment, perquè el pare o mare (del xiclet) seguia insistint que així no ho havia explicat la tutora l’any anterior, va dir que això no era tema de debat, que qui volguera podia col.laborar en aquest pla i qui no, no, a la qual cosa el pare o mare (del xiclet) va respondre que no n’havia donat cap.  
     Va seguir la reunió i en un moment va veure com el pare o mare va fer un soroll amb el xiclet… no donava crèdit al que havia vist però ho deixà passar.
     I ja, una vegada acabats els temes a tractar, el professor-tutor va dir que, si no tenien cap pregunta més, donava per aixecada la reunió, i fou el pare o mare (del xiclet) qui digué que en tenia una. El professor-tutor li va dir que la formulara, i el primer que digué fou que, com el professor-tutor no entenia el castellà, obligava l’alumnat del grup a fer les intervencions en valencià. Durant tota la reunió el professor-tutor es va expressar en valencià i aquest pare o mare en castellà, cosa, a l’entendre del professor-tutor, normal. El professor-tutor va voler explicar que el grup del qual era tutor era un grup de PIP (Pla d’Introducció Progressiva -del valencià) i que, com a mesura de reforç, els deia que no els entenia per tal de reforçar l’assignatura Valencià: llengua i literatura, però el pare o mare no volia escoltar cap explicació, únicament volia deixar clar que el professor-tutor no entenia el castellà, que el grup era de castellà -totalment fals, afig el professor-tutor- i que, en tutoria, no podia “exigir-los” que s’expressaren en valencià. Davant d’aquest fet, el professor-tutor va voler, de nou, explicar realment què volia dir PIP, què feia i per què en l’hora de tutoria, però el pare o mare va dir que se n’anava i se n’anà. 
     Després d’açò, va preguntar a la resta de pares i mares que romanien a l’aula si veien alguna actuació o paraula no adient en el parlament del professor-tutor i digueren que no. A l’endemà, ho explicà als companys del departament, a alguns companys més i al Sr Director del centre. I ja sap què ha de fer si s’hi torna a trobar.
     PD: Qualsevol semblança amb persones reals del que he escrit en aquest apunt és pura coincidència. I qualsevol semblança amb la realitat també ho és.

ELS NOSTRES POBLES: AIACOR
24.04.2008 | 11.05
A qui corresponga…
03.09.2006 | 1.08
A General
MENTEIXEN MÉS QUE ALENEN
20.05.2007 | 5.21

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Ai, Àngel! No crec la PD del teu apunt. Malauradament la semblança no és ni irreal ni coincidència. Pare-mares així n’hi han un-a per grup (quan no més)
    Paciència, que patir els pares dels alumnes lleva anys de Purgatori (i patir els fills més encara)
    Salut Àngel.

  2. I és que la educació s’aprén en primer moment de la família i amb pares així que pots esperar dels fills… ara, espere que amb la coexistència amb els companys de classe acabe adonant-se de les coses. Cosa realment difícil, però a vegades passa.

  3. Si per casualitat coneix aquest professor-tutor done-li les gràcies. És per gent com ell que es manté viva la llengua, i és per gent com ell que espere que els meus fills la visquen amb plena normalitat des de la seua oficialitat dins del marc europeu.

    PD. la meua profe d’anglés, que és de Tavernes de La Valldigna, tampoc entén el castellà. I sempre ens diu: “in English, please”, la diferència és que tots ho trobem d’allò més lògic i normal.

  4. I si el veig li ho diré de part teua (Àngela). I és aqueixa la trista realitat que, al mínim entrebanc, abandonem la nostra llengua, i si es tracta d’una altra (com el cas de la teua professora d’anglés) ho trobem tan “natural”. Bon dia.

  5. Ja ho diu el proverbi aquell… L’educació és cosa de tota la tribu, no només de l’escola. Si la tribu no ensenya, malament.

    Per dissort  casos com el que contes són habituals. Per a portar un cotxe demanen carnet però per a tindre fills no es demana res…. Com seran els fills d’aquells pares!!?!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.